No hi ha dret

El principal argument brandat per la caspa mesetària contra la independència de Catalunya és que no és legal: la Constitució impedeix la separació d’una part del territori espanyol perquè només hi ha una nació que és Espanya i en la seva indissoluble unitat es fonamenta l’Estat. Així, qui promogui la separació d’una no-nació com Catalunya ha de ser castigat amb trenta anys de presó perquè haurà comès els delictes de sedició i de rebel·lió, ja que el sol fet de plantejar-ho esdevé un acte de violència. Aquesta és, en essència, l’argumentació del govern espanyol, que compta amb l’aquiescència dels tribunals. A més d’enjudiciar els nostres representants polítics,launitat sagrada de la pàtria ha servit també de justificació per a reprimir els ciutadans d’ideologia independentista –des d’interrompre comunicacions a causar mil ferits– i per a intervenir il·legalment les institucions catalanes.

Traslladar el nostre clam democràtic al terreny d’uns tribunals polititzats demostra la covardia del govern espanyol. Però malgrat tractar-se d’una reivindicació política, no podem permetre que l’unionisme monopolitzi el debat jurídic. Més enllà de reivindicar el dret a l’autodeterminació que els catalans tenim com a poble -element nuclear ja mastegat al llarg dels darrers vuit anys- hem de denunciar les violacions flagrants de drets i llibertats que ha perpetrat l’Estat. En aquest sentit, cal aplaudir dues iniciatives sorgides del món del dret que posen de manifest les vulneracions comeses.

D’una banda, el recurs d’empara promogut per Advocacia per la Democràcia de Lleida davant del Tribunal Constitucional en representació d’un centenar de ciutadans. El recurs, formulat com a pas previ per a accedir a la justícia europea, impugna l’aplicació il·legal de l’art 155 de la Constitució en la mesura que la dissolució del Parlament i el cessament del govern suposa una greu transgressió del dret de participació política dels electors del 27 de setembre de 2015.

D’altra banda, l’informe-denúncia del Col·lectiu Pragaal Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, subscrit per sis-cents cinquanta juristes. El document relata nombrosos fets d’abans, durant i després de l’1 d’octubre que conculquen drets del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Així, pel que fa a la llibertat d’expressió, prohibicions d’actes, confiscació de cartells, segrest de revistes, bloqueig de pàgines web o persecució de periodistes. Respecte els tractes degradants, les càrregues indiscriminades de la policia espanyola l’1 d’octubre. Pel que fa al dret de participació política, ultra la suspensió il·legal de l’autogovern, la privació dels presos i dels exiliats per a exercir les seves tasques com a diputats. Finalment, en relació als processos judicials en curs, el dret a la llibertat, el principi de legalitat penal, els drets a un jutge imparcial, al tribunal establert per la llei, a un procés amb totes les garanties, a la doble instància en l’àmbit internacional i a la preparació de la defensa. Una corrua d’atacs a drets i llibertats que tenim com a ciutadans europeus i que els poders públics han de garantir.

En un moment en què el president del TSJC menysprea el president del Parlament i el Suprem veu elements de violència en l’actuació de persones indubtablement pacífiques, reconforta veure tants juristes incorruptibles compromesos amb la defensa de la justícia i de la llibertat.