Jo acuso

Amb aquest títol manllevat de la cèlebre carta d’Émile Zola, l’advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas acaba de publicar un llibre imperdible sobre la defensa en judicis polítics. Es tracta d’aquells processos en què l’Estat pretén assolir certs objectius polítics per mitjà dels tribunals de justícia o, dit d’una altra manera, quan aplica “un dret penal que no busca la reinserció social del suposat infractor sinó que cerca neutralitzar-lo i expulsar-lo del sistema”.

L’obra desgrana els diferents elements dels judicis polítics a través d’exemples històrics que van del cas Dreyfus al de l’alcaldessa de Berga passant per l’afusellament del president Companys, el procés de Burgos o la crema de fotos del rei. La persecució dels dissidents és una constant històrica i l’Estat espanyol ha decidit resoldre la qüestió catalana per aquesta via. Som a les portes d’uns judicis ignominiosos al Tribunal Suprem, a l’Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Salellas no es limita a acostar-nos casos d’altres temps sinó que formula la seva proposta de defensa política. Una defensa que té un doble objectiu: aconseguir la llibertat dels processats i afavorir la seva lluita política.

Salellas aposta per declarar sempre, una declaració política que serveixi d’eina d’interpel·lació pública. Proposa desplaçar el debat a l’autèntic conflicte subjacent, de manera que els testimonis i la resta de proves ultra evidenciar la innocència de l’encausat serveixin per demostrar que és l’Estat qui ha vulnerat drets i llibertats. Suggereix difondre al màxim el conflicte, prendre la iniciativa en el procés i desobeir, si s’escau i com s’escaigui. Finalment planteja la necessitat d’invocar els drets humans i la resta de principis del dret internacional públic.

Majoritàriament, els encausats que afronten els judicis per l’1 d’octubre han entès que són objecte d’un procés polític i aquells que estan privats de llibertat han assumit la seva condició de presos polítics. Això és una sort per la nostra causa: en la mesura que la seva resposta al tribunal continuï sent política, el focus de l’opinió pública –nacional i internacional– seguirà situat sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya. L’actuació barroera, il·legal, i il·legítima que ha protagonitzat l’Estat espanyol no només posarà en entredit les penes que de ben segur els imposaran sinó que seran també un element poderós per a avançar en l’alliberament del país.

Jordi Cuixart, clarivident, digníssim, diu a l’epíleg del llibre que té ben clar que “ni ara ni abans que es proclamés la República –quan el meu amic i company Jordi Sànchez i jo mateix ja érem a Soto del Real– la prioritat del moviment sobiranista no era, ni pot ser, sortir de la presó, ni tan sols que ningú més no hi entri. La prioritat ha de ser l’assoliment dels objectius polítics que precisament ens han dut fins aquí”. Es tracta d’això.