Hi som cridats

No ens cal remuntar a la Solidaritat Catalana de 1906 per constatar com n’és de positiva la unitat. En l’activisme independentista dels darrers anys hem comprovat que els espais unitaris són els que han sumat més i millor. A les consultes que van donar inici al procés i que aquí vam organitzar des de Balaguer Decideix (2009-2010), ens hi vam trobar militants de tots els partits catalanistes del moment (CDC, ERC, UDC, CUP, RCat) però també multitud d’independents. Només aquesta transversalitat va assegurar l’èxit de la iniciativa. Així, més enllà de fer una campanya pedagògica molt potent vam aconseguir tants sufragis com tenia l’alcalde del moment.

Temps després, constatada la ineficàcia de la votació del 9-N, Junts pel Sí (2015) va aglutinar CDC, ERC i altres partits i va sumar personalitats destacades. En aquelles eleccions no triàvem entre Mas i Junqueras ni entre Balasch i Fornells. Defensàvem únicament el sí per a declarar la independència. Els mítings més concorreguts dels últims decennis han estat els de Junts pel Sí. Com ara, les reticències dels aparells de certs partits contrastaven amb la il·lusió desbordant de la ciutadania. Malgrat que l’equidistància de CSQP va fer l’independentisme clarament majoritari, el cert és que no vam depassar el 50% en el plebiscit i ens vam veure abocats a posar-nos noves metes.

Les converses telefòniques filtrades posen de manifest la mala sintonia entre els partits. El partidisme va presidir els mesos més decisius per a la preparació del referèndum de l’1-O i també els que han vingut després. Ara els presidents Torra i Puigdemont han presentat, amb Jordi Sànchez, la Crida Nacional per la República. Una aposta per a la unitat de l’independentisme, que és la millor via per a reprendre un full de ruta factible cap a l’estat propi. Es tracta d’un moviment transversal que no busca la uniformitat de l’independentisme, sinó que des de la pluralitat ideològica basteix un espai comú amb els valors de la llibertat, el benestar, la prosperitat, l’equitat, la justícia, la solidaritat, la sostenibilitat, la igualtat, la cultura, l’educació, el coneixement, la transparència, la participació i el compromís cívic.

La Crida ha de traslladar al camp de la política la recepta de l’ANC que ha aconseguit manifestacions milionàries. Ara toca construir grans espais que ens permetin, per exemple, que Barcelona torni a tenir un alcalde independentista. O que a les eleccions europees enviem un missatge diàfan amb una gran victòria republicana.

Aquest plantejament no ha de suposar anar contra els partits, tan necessaris com millorables. Ni ha de fer minvar la pluralitat. És impossible. Però si el nostre objectiu vital és la independència ens hem de conjurar per utilitzar els millors instruments per tal d’aconseguir-la. Temps vindran per confrontar tots els projectes possibles. Ara –i d’una vegada per totes– és l’hora de la unitat nacional.