Sixena: la necessitat d’explicar la veritat

“El 155 està en marxa en relació al tema de Sixena. La llei de patrimoni català impedeix la sortida d’aquests béns. Usurpació, nocturnitat i traïdoria. Espoli de drets i saqueig institucional en el marc d’una democràcia miserable. Botí de guerra, en definitiva”, piulava el conservador del Museu de Lleida i historiador de l’art, Albert Velasco, el mes de novembre de l’any passat. Pocs dies després, el 4 de desembre, un jutge d’Osca ordenà que les 44 obres del Museu de Lleida retornessin al monestir de Sixena. L’11 de desembre el botí de guerra va esclatar. Catalunya totalment desarmada -sense govern i amb el conseller de Cultura a l’exili- no va poder aturar el desastre: la usurpació.

Catalunya i Aragó. Una relació explicada a través d’obres d’art. “Sixena: la croada de la memòria”, el darrer llibre del periodista Francesc Canosa, és l’imprescindible relat per entendre que això no és una guerra d’art, va molt més enllà. Política, justícia, història, memòria, veritats i mentides. Un totum revolutum que quan se serveix ben conjugat fa esfereir. Ens demostra què significa realment Sixena per a Catalunya, per a l’Aragó, per a Espanya.

Si llegiu el llibre ho entendreu. Canosa, com bé sabeu, és reivindicador i un gran coneixedor de l’obra de Joan Sales i no desaprofita cap ocasió per demostrar-nos la seva capacitat visionària. Per això, en el llibre recull un article del juliol del 1937 on Sales ja parlava del divorci entre Catalunya i Aragó i reconeixia el gran mal que ha fet als dos territoris: “La involució d’Aragó és un dels enigmes més inexplicables de la nostra història; i el nostre fracàs més greu és de no haver-la sabut impedir”. Si llegiu Canosa, i també Sales, us adonareu que Sixena és també un fracàs de Catalunya, però perquè Espanya només ha sabut actuar d’una manera: ocupant materialment i espiritualment Catalunya. L’escriptor balaguerí és molt taxatiu: “Sixena mostra que Espanya no existeix. És una ficció”. Pim-pam. Ras i curt. I això explica que Sixena no és una guerra d’art, sinó de memòria.

Si Catalunya és un país inexplicat, com defensa sovint l’amic Francesc Canosa, llibres com aquests ens aclareixen -una mica- qui som i d’on venim. Ens ajuden a reivindicar Lleida i els nostres comtes. Ens recorden la relació entre Catalunya i Aragó, però també la del Comtat d’Urgell amb Sixena. Pere II, Comte d’Urgell i vescomte d’Àger, conegut per reconstruir el claustre de Sant Pere d’Àger i el Castell Formós de Balaguer, és també un dels protagonistes de la història de Sixena. I la seva filla Isabel és el nexe entre el passat i el present. I entre el present i el futur.

Sixena és la metàfora històrica que ens transporta fins al 2018. “El 155 és un Compromís de Casp”, diu Canosa. El 1412 van poden sentenciar un punt i final, però ara tot és un punt i seguit.

“L’art és la revolució de l’evolució, l’art és vida”, afegeix el periodista balaguerí. Catalunya existeix i es manté dempeus. Intenta explicar-se. Mostrar-se al món. Lluita, perquè no sap fer res més. Per tant, llegiu “Sixena: la croada de la memòria”. És el primer pas per reivindicar el que és nostre. Només coneixent la veritat podrem defensar-la.