Ser dona i jove: la difícil equació

Segur que us han fet aquesta pregunta: Quina edat tens? Tu ets molt jove, no? Sí, sóc jove. És cert que l’experiència és sinònim de més edat i recorregut professional però que siguis jove no vol dir que no tinguis coses a dir. I el més fotut és quan aquesta pregunta la formula un home, ja d’una certa edat, que «marcant paquet» -deixeu-me ser clara- parla amb una superioritat moral i intel·lectual repugnant.

És evident que la nostra societat encara gira al voltant d’uns valors i rols eminentment masclistes. I si en tota aquesta equació hi sumes un altre element, l’operació encara es recargola més: la joventut! Si ets jove i dona se’t valora menys. Això és així. Has de lluitar més que els teus companys homes que, els agradi o no, van néixer el mateix any que tu. Has de mostrar més determinació i fermesa però, malgrat tot, els teus posicionaments no es valoraran de la mateixa manera.

Cobrem un 26% menys que els homes, patim uns índexs més elevats d’atur, rebem més agressions sexuals, participem menys en determinants espais públics i no ocupem determinats càrrecs de responsabilitat. Fets que evidencien i perpetuen les desigualtats de gènere en diferents àmbits de la vida. És un problema crònic. La manca de paritat ens converteix en un col·lectiu més invisibilitzat. I, malgrat tots els esforços, quan algunes defensem aferrissadament els nostres drets se’ns titlla de feminazis. N’estic farta que algunes persones «facin broma» amb conceptes que només desacrediten el feminisme, entès com l’equiparació de drets entre els dos gèneres.

Però no estic parlant només de persones de la meva quinta, sé que també els hi passa a altres companyes periodistes, o no, que ja roden la quarantena. I si vols imposar-te i fer-te valdre, t’hauràs de sentir dir que ets esquerpa, eixuta, distant i, sobretot, ambiciosa. Per què no diuen això als homes de la meva edat? Per què ells tenen més credibilitat que nosaltres? No només és una qüestió de seguretat o confiança amb nosaltres mateixes, és un problema social. Simplement, no es prenen seriosament l’intel·lecte d’una dona jove, pel fet de ser dona i jove. I els dos paràmetres són importants. Al contrari no passa. Home i jove pot identificar-se amb una persona capaç de convèncer i seduir amb la mirada. Per què? Doncs pels estereotips de gènere que determinen com hem d’actuar uns i altres en determinades situacions i contexts. I si com a periodista et conviden en una tertúlia o entrevistes a determinades persones -homes i de 50 anys llargs- hauràs de trencar i superar tots aquests clixés. I no és fàcil. Et preguntaran la teva edat i quan hauràs superat aquest «tràmit», vindrà la fase de demostració de les teves capacitats. Per això, algunes decideixen, per exemple, no participar en alguns espais d’opinió o anàlisi. Crec que s’equivoquen. Per autoexigència i responsabilitat hem de fer el pas. Hem de fer sentir la nostra veu.

La joventut també l’hem d’utilitzar com a element a favor nostre. És a dir, demostrar que el relleu generacional és bo i necessari i que calen diferents mirades de la realitat. Jo no sempre coincideixo amb les opinions de la meva mare o la meva padrina, però tampoc amb les de la meva germana -i és més petita que jo. És un exemple que demostra la necessitat d’incorporar i apreciar visions d’edats diferents.

Si com a dones tenim molts reptes, com a dones joves compromeses també. Que queda molta feina per fer és evident però que cal trencar alguns esquemes per aconseguir-ho, també. No podem permetre que res ni ningú menystingui la nostra feina. Com diu la cançó: «Sigues jove per sempre més».