Netflix vs 324

Sóc bastant addicte a les series, ho reconec. Després de devorar The People of O.J. Simposon, The Walking Dead i la tercera temporada de Narcos, estava ja disposat a enganxar-me al fenomen d’HBO que ha revolucionat el món: Game Of Thrones.

Però no hi ha manera. Tinc les primeres tres temporades a l’ordinador (de forma legal, clar) però se’m continua resistint. No és per falta de ganes, però la situació política ha acabat alterant la meva rutina. He passat dels maratons de sofà, manta i Netflix a les jornades històriques de 324, crispetes i Twitter. I és que no ho puc evitar, l’actualitat del país s’ha convertit en el culebrot de les sobretaules. Serà Puigdemont el nou ‘Crac’ de TV3?

Els shows parlamentaris del 6 i 7 setembre em van tenir enganxat a les discussions acalorades sobre la interpretació del reglament. Una sitcom de manual, amb algunes interpretacions sobreactuades i una dosi de riures enllaunats. L’1 d’octubre la situació va ser més dura. El que va començar com un apassionant thriller amb l’arribada d’urnes clandestines, va acabar convertint-se en un drama amb l’actuació policial i la lluita dels seus protagonistes per defensar els col·legis.

L’últim capítol és per emmarcar. Una jornada, la del 26 d’octubre, on la trama oscil·lava entre la proclamació de la independència i la convocatòria d’eleccions. Compareixences que s’aplaçaven, rumors que es refermaven i uns girs de guió als que només els faltava la música d’Ennio Morricone. Pot alguna sèrie de ficció superar el relat que ens deixa el procés polític que viu el país?

Ni Breaking Bad, ni True Detective ni tampoc House Of Cards poden superar el que ens està donant la política catalana. En un moment en el que la gent està més saturada que mai d’informació parlamentaria, l’actualitat sempre aconsegueix enganxar els espectadors a la pantalla. I això que hi ha jornades en que els moviments de tot un any es concentren en un sol dia i les notícies costen de digerir. Empatxats de jornades històriques, però el públic en vol més.

Ficció vs realitat. Netflix vs 324. Mentre em debato entre la trama del procés o de Game Of Thrones la reflexió em porta a pensar que si aquesta història hagués passat als Estats Units, Hollywood ja n’hauria tret rendiment amb un parell o tres de pel·lícules. Veig a Mel Gibson interpretant a Puigdemont a l’estil de Braveheart o The Patriot. El paper de Rajoy seria més difícil però potser el podria adoptar Kevin Spacey que els guions de les clavegueres polítiques ja se’ls coneix. Però aquí el més probable és que de tot plegat acabem fent-ne una novel·la històrica. Veurem.