Distòpies reals

El conte de la serventa, és una novel·la distòpica escrita per Margaret Atwood (Otawa, Canadà, 1939) que es va popularitzar perquè HBO en va fer una sèrie amb un gran èxit d’audiència. S’hi narra la vida que duen les dones en una societat imaginària, profundament masclista i deshumanitzada, on se les utilitza només com a “eines” reproductives.
Tot i que les distòpies pretenen la representació fictícia d’una societat (futura) indesitjable, en El conte de la serventa, no se’ns avisa de les possibles conseqüències en les que es pot trobar una societat futura si no s’esmenen els errors presents, sinó que se’ns explica una realitat que malauradament és ben actual: hi ha països fonamentalistes com l’Afganistan, en que les dones simplement no tenen drets.
El domini sobre les dones i els infants esdevé un element essencial en molts règims repressius. Però el control i la discriminació per raó del gènere no és exclusiu d’aquestes societats, sinó que n’hi ha de modernes i democràtiques, com la japonesa, en la que la dona ha de fugir de la cosificació a la que està sotmesa.
En la societat occidental, i concretament en la catalana, la discriminació femenina te múltiples manifestacions que van des dels micromasclismes injustament permesos (“les dones al volant són un perill!”), fins a les desvergonyides negacions de l’extrema-dreta (aquesta setmana Vox es negava a signar el compromís del Parlament contra la discriminació i l’assetjament).
En aquest marc social treballa l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG), un òrgan assessor del Govern de la Generalitat adscrit a l’Institut Català de les Dones que té com a objectiu garantir l’assoliment de la igualtat efectiva entre homes i dones. L’OIG, ha publicat un dossier estadístic, en el que s’analitza l’impacte de la COVID-19 en la discriminació de gènere. En aquesta publicació es visibilitzen desigualtats, discriminacions i dificultats amb les que les dones topen per raó de gènere (dades desembre 2020). Per posar alguns exemples de les moltíssimes dades que es publiquen en aquest dossier:
El 92,53% de les excedències per la cura dels fills i el 79,06% per la cura de familiars van ser demanades per dones.
Les dones representen el 88,9% del total de persones que redueixen la seva jornada laboral per tenir cura dels fills i el 86,70% per tenir cura de persones malaltes o dependents.
Tot això ha revertit en la variació de l’atur femení durant el 2020, quina taxa ha augmentat fins un 22,6% en el tercer trimestre de l’any. La reducció de l’ocupació femenina aboca a la dependència econòmica de les dones en les seves parelles, refermant-se així les posicions masclistes que això comporta.
D’aquesta manera ens endinsem en una distòpia real, una espiral vertiginosa en la que hi ha menys ocupació femenina, més precarització laboral, més escletxa salarial, més invisibilització de la dona….
La sortida d’aquesta espiral es fonamenta en l’educació que han de rebre en total igualtat de condicions els nens i les nenes d’aquest país. Fer saber que el feminisme no és exclusiu de les dones, sinó que és una forma de ser, de viure i entendre la societat on vivim, que passa, únicament, per la igualtat d’oportunitats.

Gemma Trilla Gutiérrez,

Coordinadora local de Junts per Catalunya a Balaguer