Estiu

Estiu rima amb viu. I també amb abrasiu, acomodatiu, actiu, afectiu, alternatiu, anticonceptiu, antidepressiu, aperitiu, atractiu, augmentatiu, badiu, caliu, cohesiu, col·lectiu, compulsiu, contemplatiu, copulatiu, creatiu, curatiu, decisiu, definitiu, depuratiu, dispersiu, diversiu, divulgatiu, dormitiu, dubitatiu, educatiu, efusiu, emotiu, emulsiu, esportiu, estimatiu, evasiu, evolutiu, excessiu, exclamatiu, exfoliatiu, exhaustiu, expansiu, explosiu, expressiu, exsudatiu. Iencara amb festiu, formatiu, fruïtiu, germinatiu, gustatiu, imaginatiu, immersiu, improductiu, impulsiu, inactiu, inspiratiu, instintiu, intempestiu, intensiu, interrogatiu, intuïtiu, inventiu, irreflexiu, joliu, lasciu, locomotiu, lubricatiu, maduratiu, massiu, meditatiu, motriu, multiplicatiu, nutritiu, obsessiu, ombradiu, participatiu, perceptiu, performatiu, permissiu, poliesportiu, positiu, preservatiu, primitiu, productiu, progressiu, provocatiu, qualitatiu, quantitatiu, receptiu, recreatiu, reflexiu, repetitiu, subjectiu, substantiu, superlatiu, vegetatiu…

En realitat, fer aquestes rimes no té cap mèrit. Només cal obrir el diccionari per trobar paraules que acabin com estiu. El que importa de debò de l’estiu no és com acaba, sinó com el passeu. És primordial que en aquest temps de bonança sigueu feliços, tant si us quedeu a casa com si el passeu a Barruera, a Harlem o a Sibiu. És fonamental que us carregueu d’energia per al llarg hivern. És convenient que tingueu ben a mà una ombra, una piscina, un llac o bé un riu. I, si us sobra temps i us avorriu,és més que recomanable que agafeu un bon llibre i llegiu. Això mateix: sigueu feliços, viviu, i llegiu.

Eduard Ribera (Balaguer, 1965). Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012),De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008), així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 manté el blog literari L’Escriptori on publica textos d’actualitat i de ficció.