No s’ha acabat res

Hi ha qui té un gran interès a fer-nos creure que s’ha acabat el procés –si mai algú va saber què significa això del procés- i, de pas, la nostra lluita.  Els darrers esdeveniments ens proven el contrari.

Lo Puigdemont es va demostrar un hàbil escapista quan va saber fer-se fonedís davant d’una multitud que l’aclamava i una multitud menor que l’esperava al Parlament per detenir-lo. Direm que sí, que és un tipus hàbil.

No tant però, com el  jutge Marchena, una de les persones que tenen més poder a l’Espanya actual, boicotejant la llei d’Amnistia que ja es va aprovar. La seva facilitat per inventar subterfugis i excuses no té comparació en tota la judicatura europea. Es un mèrit que també se li ha de donar.

De pas, s’ha sabut envoltar del personal necessari per portar a terme tan miserable tasca. Aquell jutge de les euroordres i la seva estimada esposa, també passaran a la història de la prestidigitació i el joc de mans.

Mentre aquests personatges, amb el prosoviètic Aguirre i altres magistrats, van preparant els seus atacs, embolics i martingales, els Peperos i els Voxiferants ens seguiran dient colpistes, nazis, xenòfobs i etarres. Cap novetat.

Els nostres, com també és habitual,  van preparant jugades mestres i autoinculpacions  per acabar d’aclarir una estratègia i seguir treballant per la independència  units per separat.

Es una rara habilitat que els coneixem des de fa temps.

Ho direm ben clar: aquí no s’ha acabat res.

Ens queda una feinada molt considerable. Seguim endavant.

Salut i república.