No podem patir

El Gobierno més progressista de la història té ara mateix un bon problema amb el “deep state” o claveguera profunda. Qui està dictant l’agenda política, són els jutges. Els més fatxes dels magistrats per la precisió. Igual t’empaperen més de tres mil ciutadans, que prohibeixen l’aplicació del toc de queda ara que la pandèmia s’està disparant i els ajuntaments estan demanant poder controlar el personal. Si hi ha més malalts i més morts, acusaran el govern de negligència i potser imputaran un independentista o altre, perquè només es tracta de demostrar qui mana i de pas arruïnar el govern.

Es un moviment subversiu de manual.

Ja cal, però, que no ens amoïnem. Conegut el cas, el que hem de fer és no anar a gaires festes, portar la mascareta, rentar-nos les mans i no tenir contactes corporis si no són cossos de totes les garanties.

Pel que fa al moviment independentista, tampoc no ens cal patir. Diu que el 13 de setembre tornem a la taula de diàleg. La Sra. Cunillera, com a bona socialista, amant de la llei i de l’Espanya imperial, ja ens ha advertit que es pot parlar de tot però “dins de la llei”. Quines penques. L’esclau no pot ni demanar de parlar de la seva llibertat perquè la llei no ho autoritza. Està clar, no? Bon exemple de diàleg.

Fiscalia, per la seva banda, adverteix que si tens ginebra o rom a casa et poden acusar de terrorisme perquè podries fabricar-te un còctel Molotov. Ho sap tothom. I si tens mistos ni t’ho explico.

Ja ho veus: companys i companyes, marxem.

Salut i república.