No ens quedem a casa

No ho tenim fàcil. Diràs que hi ha una campanya perquè ens quedem tancats a casa. Pandèmia, virus, restriccions, por, vacunes, malalts i morts.

La situació político social tampoc no ajuda gaire, no ens enganyem.

La pujada de la dreta i la ultradreta. Potser sí que quan el capital necessita ordre i control torna a posar en marxa el fantasma de la ultradreta per tal d’acollonir el personal. Es molt possible. Se sap que la ultradreta, dirigents a banda, es nodreix de les capes més desgraciades de la societat.

No se sap molt bé què està passant, però ens queda la sensació com de no poder fer res.

Els nostres somnis, els nostres anhels, diràs que xoquen contra una paret de mentides i d’indiferència.

Nosaltres no sabem què està passant. El múltiples genis que ens envolten sí que ho saben. Ràdios i televisions en van plens d’aquests llestos professionals.  Els hi ha que parlen durant hores. Són els genis de la nostra època.

Els que no tenen cabuda a les nombroses tertúlies de ràdio i televisió, la peguen al Facebook, a l’Istagram i al Twitter. Expliquen qui i per què ha fet una cosa o l’altra, els pactes que s’estan fent i els que no es fan. Ho saben tot. Saben tant que fan una mica de fàstic i tot. Tants insults i tanta fatxenderia.

Per això la temptació de quedar-se a casa i esperar que passi el cadàver de l’enemic, és cada dia més forta.

Però no ho podem fer.

Ells que facin tant soroll com vulguin, nosaltres seguirem reivindicant la nostra voluntat: llibertat i independència.

No hi ha més.