El Museu de la Noguera obre al públic l’exposició “Ossos: un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”

El Museu de la Noguera obre al públic l’exposició “Ossos: un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, que mostra com els especialistes en antropologia i paleopatologia aconsegueixen informació relacionada amb la forma en que van viure i van morir les persones que van viure a l’àpoca medieval a partir de l’anàlisi de restes òssies.

El Museu de la Noguera presenta aquesta nova exposició  que es podrà visitar des d’aquest dimecres i fins el proper 30 d’agost de 2020, i que tracta de forma entenedora la informació que es pot obtenir dels ossos en relació amb l’alimentació, els oficis i l’estil de vida, la medicina i la salut, la justícia, la violència i la guerra i l’experiència de la mort.

L’exposició “Ossos: un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física” explica com vivien i morien els nostres avantpassats de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat. Una part important dels monuments i necròpolis presentades en aquesta mostra varen ser estudiades en col·laboració per membres del laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya i foren excavats pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i per altres centres d’investigació i empreses.

L’exposició “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física” presenta restes humanes singulars. En alguns esquelets es poden observar les petjades de malalties no mortals, però en la gran majoria, sobretot en els esquelets de nens, no se n’hi troba cap. Podríem arribar a la falsa conclusió que els cementiris són plens d’individus que morien sans. Aquesta és la gran paradoxa osteològica. En realitat, els esquelets que mostren malalties corresponen als individus més sans de la població, els que van poder lluitar-hi i fer-hi front: van superar malalties, lesions, estrès, i aquesta lluita contra la mort va quedar registrada en els ossos. En canvi, els individus que no mostren cap rastre d’afecció eren possiblement els més dèbils de la població, els que no van poder fer front a la malaltia que se’ls va emportar sense donar temps al cos a lliurar cap batalla amb la mort.

Informa: Redacció / Fotos: Paeria de Balaguer