El Museu de la Noguera inaugura aquest dijous l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie…Bruixeria a les terres de Lleida i Pirineu”

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran inaugura aquest dijous 8 de novembre a Balaguer una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il•lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.

D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il•lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna. A més, tot i que la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50, encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

El comissari de la mostra, el Dr. Pau Castell ha explicat que “han aparegut nous testimonis orals de gent d’edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen de relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins els anys 50” Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s’identifica la bruixeria en dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties i morts pels seus maleficis.

La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi, coordinat per l’historiador Pau Castell, ha comptat amb un equip format per antropològes i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà), Marcel•lí Corominas (Solsonès).

La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col•leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dona continuïtat a la important tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida.

Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorre els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica.
Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n: com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il•lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació, entre les què destaquen les següents:

L’exposició compta amb material didàctic, especialment adaptat per a nens i nenes entre 5 i 14 anys. Aquest està concebut a partir dels conceptes que aborda la mostra per oferir una mirada més transversal com la por, la llibertat o la diferència sempre amb un punt de vista d’educació de gènere.