Moros sí, musulmans no

Llàstima de gent i llàstima de pobles. Un cultura que fins al segle XIV va ser capdavantera en ben bé tot, i després, de manera sorprenent, estranya, ha anat reculant fins a convertir-se en una ombra del que era. No parlem dels seus dirigents, còmodament instal·lats al segle XXI, clar, sinó de la bona gent del poble pla, obligada a viure en el més absolut silenci, si no és per cridar alguna cosa contra els jueus, els americans i l’occident en general. Una veritable llàstima.

No sé per què els seus savis van decidir que no hi havia més llibre que l’Alcorà i van deixar d’estudiar astronomia o física o química. En comptes de seguir estudiant medicina van decidir estudiar si Déu és tan just com misericordiós, o més misericordiós que just i en això estan. Fa quatre cents anys que ho estudien i encara no ho han aclarit. Quan ho tinguin resolt, caldrà saber si, però, es mostra més misericordiós que just o al revés. Quatre cents anys més. Mentrestant els del petroli seguiran vivint com al paradís, no cal dir.

Els han convertit la religió en un règim polític teocràtic i dictatorial. I així els va la cosa. No acabo d’entendre res.

Com és que en ple segle XXI encara hi ha gent tan fanàtica, tan crèdula i tan innocent?

I espera que els més progres de tots, s’han embolicat en una guerra ferotge per portar-nos a tots plegats al segle VII.

Llàstima que ho acabarà pagant el moro del badulaque que és prou bona persona i més innocent que un manat de bledes.

Francament, no s’acaba d’entendre.