Després de la Guerra Civil es va exiliar a França i més tard va marxar a Cuba, a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on va fixar la seva residència i on va ingressar a la Universitat Femenina per estudiar Periodisme.
Política, periodisme i literatura
El 1947 va marxar a Belgrad, on va treballar a la ràdio, tasca que després va continuar a Ràdio Praga, on va ser redactora de les emissions en castellà i català. Des de l’exili també va col·laborar a les revistes catalanes ‘Serra d’Or’ i ‘Oriflama’. Al 1971 va tornar a Catalunya i tres anys després va guanyar el Premi Joan Estelrich amb la novel·la ‘Quam érem capitans’.
Entre les seves obres, una vintena de llibres, escrits la majoria en català, destaquen, a més ‘Crònica de la vetlla’, ‘Va ploure tot el dia’, ‘La dona de pres’, ‘Amor clandestí’ i ‘Aquell vellet gentil i pulcre’, a més de l’obra de teatre ‘Opinió de dona’.
Pel que fa a la seva obra poètica, destaquen ‘Cròniques de naufragi’, ‘La chivata’ i ‘Segrest amb filipina’. També va conrear el gènere assagístic amb títols com ‘Una española llamada Dolores Ibárruri’ o ‘Cartes al fill recluta’.
Teresa Pàmies va contraure matrimoni amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, i fruit d’aquesta unió va néixer el també escriptor Sergi Pàmies.
L’Escola Àngel Guimerà de Balaguer diu prou a la violència a les aules. La comunitat…
Prop de mig miler de jugadors de 9 clubs diferents van participar dissabte passat en…
En motiu de la Diada de Catalunya, la Paeria de Balaguer ha programat una trobada…
Térmens i la Diada de Catalunya fa molts anys que van agafats de la mà…
L'església de Santa Maria ha estat escenari de l'acte institucional amb motiu de la Diada…
La Universitat de Lleida (UdL) ha fet avui un pas endavant en la transformació digital…
Aquest lloc web utilitza cookies.