Moment

Mas. El procés és complex. El que sembla impossible, al cap d’unes hores passa a ser un fet. S’havia forçat la màquina. Anàvem a unes noves eleccions. I, finalment, Artur Mas renuncia a la presidència. Ell,  la persona més preparada, l’home amb més projecció nacional i internacional per liderar el procés. El polític que sempre ha estat al costat del poble que es manifesta multitudinàriament i li posa les urnes una i altra vegada. Mas va fer possible el 9N i per això té l’espasa al pit. Ha governat el país durant la crisi econòmica més dura. El rei, que és l’encarregat de cessar i nomenar els presidents autonòmics, en acomiadar-los, sol agrair-los els serveis prestats. Així ho va fer, per exemple, amb el franquista Fraga a Galícia o amb el corrupte Matas a les Illes. El president Mas ho deu haver fet molt bé perquè no compta amb tal honor. Qui més ha arriscat és ara també qui més renuncia. Agraïment perenne per tot el que ha fet i, sens dubte, per tot el que seguirà fent per Catalunya.

Puigdemont. El president Puigdemont demostra des del minut zero que és de pedra picada. No ha vingut a fer discursos buits ni tampoc a regalar-nos les orelles. Ha vingut a executar. El mandat, la independència. Des del primer dia hem contrastat la seva exquisidesa en el tracte amb els líders opositors i amb les institucions estatals amb el menyspreu amb el que actuen aquestes darreres. Quants líders polítics espanyols han contactat amb el nou president? Ni el president del govern ni el cap de l’estat. I aquest últim ha despatxat amb la presidenta del Parlament per correu electrònic. No tenim dret a autodeterminar-nos però ells han estat els primers a desconnectar. Continuem amb la nostra actitud constructiva, de diàleg i de respecte i el món jutjarà.

De la Noguera al Govern. Després de la investidura del president començaven les travesses i els rumors sobre la composició del Consell Executiu. Ara que el peix ja està venut, a la comarca de la Noguera ens podem felicitar de comptar amb dos consellers. Jordi Baiget, nascut a Balaguer i amb vincles a Cabanabona, economista, de la JNC i de Convergència, fins ara secretari del Govern, assumeix la cartera d’Empresa i Coneixement. Meritxell Serret, de Vallfogona de Balaguer, politòloga, procedent del món agrari, exregidora per Esquerra i dirigent de l’ANC, és la nova consellera d’Agricultura, Alimentació, Ramaderia i Pesca. Persones exemplars, patriotes i treballadores. Són la mostra d’un govern plural però alhora unit per fer allò més gran que pot fer la gent d’un poble. Una gent que ve de lluny i que va més lluny encara.