Molts dels meus amics

A quin col·le aniràs?

Molts dels meus amics, crien. És una tendència imparable. Com el fet que la canalla els creixi i arribi el moment d’escolaritzar-los. Molt fàcil de dir, això darrer. Però, de fet, discernir a quin col·legi delegaràs gran part de l’aprenentatge vital del teu fill és un maldecap. I gros.

Com que ja som en època de preinscripcions, sol·licituds, barems i portes obertes, alguns pares i mares tenen debats sobre quins són els col·legis i els mestres més apropiats. De fet, tots entenen que, decidir-se per un o altre centre implica la tria d’una política determinada. És a dir, escola pública o privada; ensenyament tradicional o nova metodologia; i un llarg etcètera que anima a les més dispars discussions.

En una d’elles, però va caure una pregunta provocadora que tot seguit traslladaré i que va ser motiu de rebombori. D’escàndol i tot.

Que els progenitors vulguin el millor per als seus descendents deu ser una condició inherent al seu estatus. El que sí que és totalment cosa nostra és ser honestos amb la tria dels valors que creiem que faran feliços les nostres filles i fills.

La pregunta, deia així: Què preferiu… que el vostre fill tingui de companys de classe a fills d’empresaris, polítics, directors… que en un futur el puguin ajudar o gent treballadora normal? No és una pregunta marciana. Si no, no hi hauria clubs de tennis.

El que provoca són dos aspectes: un, que a primer cop d’ull, la vida és així (he dit a primer cop d’ull). Dos, que darrere dels arguments sobre pedagogia optimitzada, ara sí, potser hi endevinarem un objectiu més. I que, de fet, abocar un fill a la dependència de les influències i el poder és determinar a través d’aquests valors, no només la vida d’una persona, sinó de tota una generació. Una declaració d’intencions, vaja.

Si em resisteixo a creure que el classisme sigui un factor determinant en la divisió per centres dels nens i nenes de Balaguer, se’m titllarà d’il·lusa? Més que res, perquè estic segura que totes les mares i els pares han fet o faran la darrera reflexió que glossaré de la conversa: que sigui quina sigui la tria, l’encertaran, perquè el més important seran els valors i actituds que la canalla veurà a casa.