Moltes paraules i poques accions

Aquest setembre de l’any dos mil vindrà marcat per una pandèmia i segurament tardarem a oblidar-ho.

Per part de l’equip del govern de Balaguer, tornem a tindre pressupostos participatius. Els de l’any 2019 encara ni han començat a aixecar cap sòcol de cap vorera ni han plantat cap arbre nou. Suposo que estan esperant al final de la legislatura política per portar a terme reformes com el nou poliesportiu del secà, al qual encara no s’ha fet res de res. Ha passat més d’un any, però les coses de palau van a poc a poc.

Hi ha cops que hem pregunto si aquest equip de govern ha fet grans actuacions o grans reformes a la ciutat en quatre anys, i la veritat és que només em venen al cap petites obres com fan a molts pobles dels voltants. Lògicament, perquè tenen un pressupost molt més baix que una ciutat com Balaguer.

Segons el paer en cap, el carrer Urgell deixava de ser propietat de la Generalitat i passava a ser propietat de la ciutat de Balaguer. Es va comprometre a fer noves reformes al paviment, donat que es troba malmès pel pas del trànsit en ser una artèria principal de Balaguer. L’únic que he vist ha sigut una furgoneta de conservacions de carreteres pintant les senyalitzacions del paviment. Si per això entén la Generalitat un nou asfaltat de carrer, és que a l’equip de govern li han fet un gol per tota l’esquadra. I no seria el primer.

Canviant de tema i tornant als pressupostos participatius, desitjo que als nous surti l’opció d’una pista d’atletisme, encara que sigui fer la primera fase. Almenys tindrem una pista anivellada i podrem fer algun quilòmetre real, perquè amb 150.000 € tens de sobres per fer una pista amb un bon tartan de qualitat. El que falta són ganes de creure en el projecte i apostar de veritat per l’esport i no com s’ha fet fins ara, on només s’ha apostat pels esports més populars.