Mirant l’horitzó

Com té per costum el PSOE. per defensar-se del P.P., ha tornat a treure de l’armari el brutíssim assumpte de la “polìcia patriòtica” del Fernàndez Diaz i una part de les operacions de l’estat espanyol contra l’independentisme català, amb tot el que es van inventar contra el Pujol, el Mas, el Trias, el Major Trapero, el Sandro Rosell i tota la resta de coneguts nostres.

Tampoc han obert del tot l’armari, només han desclassificat uns quants papers..

Passar no passarà res i tota la partida aquesta de delinqüents començant pel Rajoy i acabant  pel director de la Razón,  no aniran pas a la presó ni tenen el més mínim remordiment.

Ans al contrari, es repartiran unes medalles o uns sobres i endavant que fa baixada. Tenen totes les de guanyar, perquè tenen el recolzament d’un estat fort i recelós que  funciona com les teocràcies absolutistes.

També tenim aquí un grup de privilegiats que són els únics que poden interpretar correctament les veritats que  deriven dels seus llibres sagrats.

 Ells saben i poden dir qui és terrorista, qui i com, ha de ser castigat, qui es mereix que el gobierno inventi contra ell qualsevol barbaritat,  qui pot estar dos anys tancat a la presó sense judici i qui té dotze milions d’euros a Luxemburg.

Tot és legal si es basa  en la correcta interpretació dels textos que només  poden fer ells.

I doncs?

No tenim molta més alternativa que quedar-nos drets, i mirant l’horitzó amb el posat lleugerament  orgullós i desafiant  de l‘insurrecte.

Ara que igual va i això és terrorisme, no?

Salut i república.