Més perills

El perill del cinisme és que s’encomana.

Un president de govern, hauria de ser especialment curós en no donar una imatge de prepotència i fatxenderia perquè és molt perillós.

No només  per  ell, ja se sap que el poderós, especialment si no és gaire ben educat, tendeix a exagerar la seva potència, sinó perquè tota la tropa de lepidòpters i xucladors en general que l’acompanya acaba sent igual de prepotent i fatxenda que el líder. Aquest és un perill evident.

També resulta que l’exercici de cinisme del poderós acaba per ser  la forma habitual de funcionar de tots plegats, de nosaltres també.

Ens  acostumem a un cert grau de cinisme i de comportament groller i acaba resultant que no ens afecta res.

Els americans van bombardejar una escola i van matar 150 alumnes.

Primer van dir que havia estat un error. Després vam saber que és pràcticament impossible un error  semblant.

Es tractava de recordar-li al poble iranià que està en un greu perill, i que qui mana és el Trump.

Tampoc et pensis que ha passat la gran cosa. Ben bé  podríem dir que no ha passat  res.

Ha augmentat el nombre de morts, de danys col·laterals que diuen ara, però no molt més.

De fet, es pregunta el cínic,  què són 150 xiquetes al costat dels deu mil morts durant les protestes contra al règim dels aiatol·làs?

A Palestina encara els estan matant, al Sudan també i  al Congo belga i a Ucraïna.

Hauríem de fer alguna cosa.

Que no s’acabin pensant que ens és tot igual. Organitzem-nos contra el poder. Seguim lluitant.

Salut i república.