Més negociacions

Com altre no, si alguna cosa hem pogut aprendre de les darreres negociacions amb España, ha estat que no ens podem creure res del que diguin.

No direm que ens enganyen perquè no és cert. Sabem exactament que és el que volen i sabem del cert que faran tots els possibles  per aconseguir-ho.

Ja li ho va dir l’escorpí a la granota, Al Capone als seus col·legues i el maltractador a la maltractada. No estan enganyant ningú.

Per al Gobierno de Madrid no hi ha més nació que Espanya i tot el que no sigui espanyol els és una pedra a la sabata. No faran res que no sigui a favor del castellà ni a Europa, ni a l’ONU, ni a cap parlament de cap comunitat autònoma espanyola.

Per això quan diuen que anem a negociar, no hem de fer més cas que a l’anunci del tafur  aquell de les boletes. Durant la negociació parlaran del 25 %, del 6%, del dret internacional, de la declaració de principis, del Parlament Europeu, de la carta magna i dels refugiats sirians.

Juraran que estaven convençuts d’una cosa i de l’altra, que es pensaven que, que no sabien que. No res. Tot són mentides.

Tret de la indissoluble unitat de la pàtria, de los “valores de l’alma castellana”  i de l’orgull que suposa parlar en castellà i ser esclaus del rei de Castella, no tenen cap més idea clara sobre el tema.

Si la pregunta, però, és com és que els nostres encara no ho han vist i segueixen negociant, això sí que són figues d’un altre paner.

No goso ni aventurar la resposta. Fàcil no és, sospito.

Caldrà que busquem  alguna alternativa.

Salut i república.