Més difícil encara

Ara confessaré que m’he perdut. Després de tant parlar de la llista unitària, que si la fan, que si no, que si no cal, que home ves mira, ara sembla que s’han posat d’acord en una teòrica llista. Sense polítics, diu que. Aquesta és una novetat absoluta. Deuen tenir alguna cosa preparada aquests que es dediquen a fer enquestes i càlculs perquè no s’entén molt bé la cosa. Jo, vull dir, no l’entenc. Diu que ho fan perquè sigui una llista transversal. La cosa té els seus bemolls perquè no sé sap qui coi anirà a la llista. Diu que algunes personalitats. Personalitats? de l’esport, de la música, del món del teatre? Ah, no se sap. Vols dir que no estava prou clar que qui vulgui la independència havia de votar un partit dels que la porten al seu programa? Calien més històries? Es veu que sí. Que ara arribarem a una fórmula infalible segons la qual a partir d’unes eleccions sense polítics (sic), que ens portaran indefectiblement a una declaració d’independència immediata, hi haurà unes altres eleccions per tal de formar el govern, que aquests que sortiran triats el 27S, només seran una mena de comissió gestora per portar-nos a la independència. Però arribat el cas, aquests personatges voldran dimitir o muntaran algun petit numeret? També és cert que ERC i la CUP han dit que en principi sí, però que caldrà matisar alguns detalls. Omnium, l’ANC i l’AMI, diuen que sí però que també s’ho han de mirar. Es a dir, que estem com estàvem? Es possible. Confesso que m’he perdut. Potser ja ho havia dit.