La cosa és que mentre uns estem tot el dia donant-li voltes a les notícies d’aquí i d’allà, una altra gent, molta, la majoria, no saben res de res o fan com que no saben res. No sé si és l’alternativa, però és molt possible. També deu ser perquè la gent que tinc connectada al twitter, per exemple, són tots una mica com jo i clar, totes les piulades que van sortint, van sobre el mateix tema, que si l’Aznar és un dels lladres més importants de la Història d’Espanya, que la Cospedal això, que el Rivera allò, que si l’Espe ha dit i si l’altre ha fet. A poc a poc se’t va acumulant una quantitat de mala llet que bona tampoc no deu de ser. Uns altres, però, molta gent, la majoria, estan preocupats per si la Mari Pili s’entén millor aquesta setmana amb l’Emilio Luís, o si diràs que la Juani li està fent el salt al Pablo Ernesto. Alternativament, uns altres de més seriosos estan preocupats per si el Cristiano Penaldo se’n va del Madrid o si el Messi ha dit que tal dia farà un any. Tampoc ho sé però sembla que també els dóna molt material per passar-se els dies amb una certa activitat mental. Ara no diré el nom perquè segurament no era ell, però un savi, crec que era japonès, va dir que el mateix grau d’elevació, d’abstracció, que aconsegueix un místic després d’hores i hores de concentració, de meditació, és el que aconsegueix un carreter després d’un parell d’ampolles de sake. No hi ha dret, francament, però per aquí va la cosa. La pregunta és: ens dediquem a la meditació o al sake?
