Que en aquells moments de la nostra història la independència no prosperés es degué fonamentalment a dos factors. En primer lloc, a la possibilitat de repressió militar o policial que, combinada amb unes mínimes garanties jurisdiccionals, permetia aixafar violentament qualsevol clam sobiranista. En segon lloc, a la manca de planificació dels diferents intents per part de les autoritats catalanes: es repeteix una certa improvisació tant a nivell polític com jurídic. La realitat d’avui és ben diferent.
La involució del sistema autonòmic des de principis dels dos mil, accentuada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 2010, han causat l’hegemonia de l’independentisme. Un independentisme que ha estat latent al llarg de tota la nostra història. El procés que vivim, iniciat amb la consulta d’Arenys de Munt el 13 setembre de 2009, és no només l’episodi més llarg de reivindicació continuada de la nostra independència, sinó que constitueix una mobilització ciutadana –milions de persones cada any al carrer– sense precedents a la història d’Europa i del món.
Més enllà de la solidesa de la base social favorable a la independència, cal fer esment a la ingent tasca efectuada pels governs Mas i Puigdemont. D’una banda, tota l’organització d’un referèndum vincul
La Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, presentada la setmana passada, que s’aplicarà únicament si guanya el sí l’1 d’octubre, és una garantia de seguretat jurídica molt solvent. Ultra regular les normes aplicables entre la proclamació de la independència i l’aprovació de la constitució catalana, el text preveu l’organització institucional transitòria dels tres poders estatals i regula el desenvolupament del procés constituent. Hom pot rebutjar la rellevància dels mecanismes participatius de carrer en el si del procés constituent o l’oficialitat del castellà, però temps hi haurà a partir del 2 d’octubre per a definir a consciència la nostra constitució definitiva, que esdevindrà, si la majoria així ho vol, la norma normarum catalana.
Acostumats a les votacions rutinàries de la Catalunya autonòmica, és normal que algú tingui dubtes. Es tracta de la decisió més rellevant que prendrem després de moltes generacions. Però aquests dubtes quedaran en última instància reduïts al pensament i al sentiment de cada elector. Perquè, malgrat el despotisme poc il·lustrat castellà, la Generalitat haurà fet tot el possible per assegurar la implementació del resultat democràtic i per oferir-nos una transició amb totes les garanties pel nostre benestar i per la nostra economia.
Avui visitem el municipi de Menàrguens, a la Noguera, i és que recentment s’ha creat…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
Per primer cop, la Fira de Titelles de Lleida, juntament amb l' Institut d’Estudis Ilerdencs,…
Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra han detingut aquest matí un…
Les diferents àrees de la Paeria han presentat l’oferta d’activitats previstes per aquest estiu. Una de…
Comencen a Balaguer les primeres actuacions de control i gestió de les colònies felines. A…
Aquest lloc web utilitza cookies.