Majoria absoluta

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 la coalició republicana va obtenir 9 regidors mentre que la coalició monàrquico-catòlica, 4. Eren els temps de Francesc Xavier Rúbies, Marcel·lí Valls, Miquel Montardit, Baltasar Solanes o Sixte Riasol. I d’un Tomàs Pàmies que, amb 90 vots, va quedar fora del consistori. El 1934, la Unió Republicana de Domènec Carrové obtingué 10 escons i la Lliga Catalana d’Andreu Viola, 6. Són els antecedents, llunyans, de majories absolutes a la ciutat de Balaguer, per bé que no són equiparables als resultats del passat 26 de maig en tractar-se aleshores de llistes obertes en què es votava individualment cada paer.

Ara, ERC, amb 2.989 vots (un 41,99% del total), ha obtingut 9 dels 17 seients de la Paeria. Un resultat mai vist els darrers quaranta anys. L’alcalde Aguilà em recorda que va arribar a sumar 3.648 vots (un 44,57%) el 1995, si bé mai va superar els 8 regidors. Jordi Ignasi Vidal ha guanyat la primera majoria absoluta de la història recent, ha aconseguit també la major distància entre el primer partit i el segon (ni més ni menys que 6 escons) i ha relegat l’espai convergent al pitjor resultat, un minso 17,52%.

Aquest triomf històric té diverses explicacions. Partir de l’acaldiadona avantatge, encara que a Balaguer no sempre ha estat així: Aguilà (1991 i 2011) i Borràs (1995) van perdre les eleccions ocupant la primera magistratura local i a Gallego (1983) i a Roigé (2015) guanyar no els va servir de res perquè les aliances de l’oposició els van prendre la vara. Vidal va començar el mandat amb un tripartit i l’ha acabat sense els suports necessaris per aprovar el pressupost. Malgrat això, ha tingut quatre anys tranquils, sense saraus i amb poca oposició.

Al seu torn, Junts per Balaguer ha patit una desfeta inapel·lable. Més encara quan, a la nostra ciutat, Puigdemont, amb un 36,98%, ha doblat el suport de la candidatura local. El partit arrossega uns anys de davallada sense fre (7-5-3) a causa de múltiples errors que Josep Maria Roigé no ha volgut o no ha sabut esmenar. Amb la seva dimissió cal que obrim serenament un temps de reflexió. Per què les dues vegades que Convergència ha tingut l’alcaldia, acte seguit l’ha perduda?

Socialistes, Masero –ara de la mà dels comuns– i la CUP han mantingut resultats, encara que els antisistema hagin restat un regidor. La dispersió del vot més espanyolista (PP, Cs i VOX), que no ha obtingut representació, ha acabat d’engreixar els seients dels republicans.

S’obre una legislatura inèdita en què ERC podrà implementar, sense excuses, el seu projecte de ciutat. A la resta ens tocarà repensar i renovar. Per Balaguer.