Aina

Dijous passat, El Punt Avui va publicar una de les poques entrevistes que Jordi Pujol ha concedit en els darrers anys. El president hi va parlar d’identitat, de la necessitat de ser com a societat i com a cultura, com a pas previ per oferir un projecte útil per a la gent. No podem parlar de finançament o d’infraestructures si no som. Identitat i servei a les persones, un programa nacionalista sense complexos.

Per Joan Maragall, la nació, i per tant la identitat, era la llengua: “hi ha alguna cosa exterior que vingui més de dret de l’esperit que el parlar?” Pujol ho té clar. El 1980 va nomenar Aina Moll primera directora general de Política Lingüística. El 1983 va promoure l’aprovació de la Llei de normalització lingüística per impulsar el català a les administracions, a l’ensenyament i als mitjans de comunicació. La Norma va posar cara a aquest projecte de país i va ser estampada a carpetes, diaris i autobusos: “el català, cosa de tots”.

Malgrat els esforços de la Generalitat i el compromís de tanta gent, el retrocés del català és una realitat –als Països Catalans, l’ús habitual de la llengua pròpia ha caigut al 32,5%. L’absència de referents en català a les xarxes socials és determinant. A Catalunya tenim més viquipedistes per habitant que a Espanya o a França, sí. Però a Instagram i a Tik tok, quina llengua utilitzen els influencers catalans? Juliana Canet apunta que si no hi ha català a internet, els joves no el parlaran. Perquè és la principal font d’informació i d’entreteniment, a anys llum de tota la resta.

La castellanització impera al món digital en general –no només a les xarxes socials. Segons un informe de la Plataforma per la Llengua, cap dels trenta-dos assistents de veu parla en català, per bé que Google Assistant ja l’entén i Siri i Alexa l’estan aprenent. En aquest context, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i el Barcelona Supercomputing Center acaben de presentar l’Aina, un projecte que utilitza intel·ligència artificial per crear recursos tecnològics i lingüístics i els posa a disposició de la comunitat científica i empresarial en format obert. L’objectiu és facilitar la introducció del català en serveis i aplicacions com assistents de veu, traductors automàtics o agents conversacionals. L’aposta del conseller Jordi Puigneró és vital per combatre “l’extinció digital” del català. De la Norma a l’Aina, per salvar els mots.