Mandela i el General

Sembla que el Govern de la Generalitat es podrà fer càrrec d’una fiança per poder pagar les multes imposades per un tribunal franquista a alguns dels seus funcionaris.

Tot plegat no ha estat molt elegant i demostra que Catalunya és una colònia com ho va ser Cuba, Filipines o la Guinea. Del mateix nivell.

Tampoc direm que el Gobierno central té cap interès en demostrar el contrari. Molta fraternitat i concòrdia però la nova ministra del ram  ja ha fet saber que espera que els independentistes hagin après alguna cosa sobre qui mana i qui ha de creure. Que d’amnistia ni parlar-ne i que de referèndum  tampoc, que és poc democràtic i anticonstitucional.

Un referèndum és poc democràtic. Veja’ts miracle.

El  Gobierno,  per si de cas,  ja ha dit vàries vegades que els indults són temporals i parcials, és a dir, que quan els sembli convenient, unes noves eleccions, per exemple, si el Sànchez  ha de quedar bé amb l’España profunda, poden tornar tots a la presó tan tranquil·lament.

La  patronal i una colla de vividors professionals han aplaudit la idea d’unes olimpíades per al 2030. No sé si estan pensant en una Catalunya independent, però em sembla molt que no.

Els nostres segueixen parlant de la taula de diàleg, del diàleg i del diàleg.

I el Mandela? Ah sí. Hi ha un llibre excel·lent del Carlin i el Malet que parla del tema. Potser sí que els nostres l’han llegit i volen seguir l’exemple.

Ens ho haurien de dir perquè no estan els temps per a romanços.

O plantem cara o estem perduts.

Salut i república.