Mà dura i temps

Ha estat una setmana molt dura. Encara no havíem paït la notícia d’una violació múltiple a Sabadell que arribava la sentència (ridícula) d’una violació a una discapacitada intel·lectual a Lleida. Però abans de recuperar-nos, coneixíem la detenció d’un Menor Estranger No Acompanyat de 17 anys, acusat de fins a set violacions a la ciutat de Barcelona a dones d’entre 40 i 78 anys. Per si fos poc, abans d’arribar al divendres dos drames més:  Un detingut a Blanes per abusar d’una nena d’onze anys i un altre a Tortosa per fer el mateix amb una noia de 16. El dia que es publica aquest article haurem tingut una setmana en la que haurem llegit o escoltat sobre almenys una agressió sexual nova cada dia.Tot plegat sense tenir en compte que, en aquest mateix espai de temps, han esclatat en massa els casos d’abusos sexuals dels sacerdots d’Arbeca, Constantí i Vilobí d’Onyar, als que cal sumar-hi els que fa poc es van conèixer de l’Abadia de Montserrat.

Deixant a banda els casos episcopals, la sensació sobre els abusos sexuals a noies francament em genera una estranya angoixa i desesperació davant la idea inexplicable de què alguna cosa estem fent malament amb el tema de la sexualitat.  Fa pocs dies l’expert en addicció a les noves tecnologies Marc Masip alertava que els primers contactes dels nens amb la pornografia comencen als 10 anys, via mòbil o tableta. Evidentment el primer que s’hi troben són escenes de tracte vexatori i submís cap a la dona. Tenint en compte aquesta cronologia ens trobem en casos en els que un nen als 10 anys veu les primeres escenes porno, als 12-13 posa mà a una noia sense el seu permís i que als 16-17 està forçant-la  mantenir relacions sexuals. En un cas així queda palès que no hem sabut incidir a temps i de manera adequada en l’educació sexual d’aquest menors i que alguna cosa hi hem de fer.

L’allau mediàtica d’aquets dies sobre aquests fets espanta i molt. Potser tot plegat es fruit d’un canvi en la percepció d’aquestes agressions, que abans potser passaven desapercebudessi no es denunciaven i que ara tenen un potent altaveu mediàtic. En qualsevol cas és evident que genera una sensació de pànic col·lectiu, que alimenta encara més la inseguretat d’aquelles noies que cada dia han de travessar soles el carrer per arribar fins a casa. D’altra banda cal entendre que aquest altaveu també arribarà a l’altra banda, que hi haurà detinguts, acusats i judicis. En matèria de justícia segurament encara tenim una feina important a fer per tal d’aplicar mà dura i que aquests delictes no passin de puntetes pels tribunals, però amb l’altaveu a la mà potser aconseguirem que tots aquells  susceptibles de cometre un delicte d’aquest tipus entenguin que això no quedarà impune i que hi haurà sentències i condemnes de presó.

Aquesta setmana llegia una entrevista a una jove que amb només 16 anys ha patit dos intents de violació. Sentir testimonis com aquest ajuda que les persones que no ho patim en primera persona puguem entendre una mica més bé la por i l’angoixa que arriben a sentir, joves, noies i dones. Només d’aquesta manera, cridant-ho ben fort, podeu aconseguir fer reaccionar a la gent. Potser així algú s’atrevirà algun dia a parar els peus a aquell que té la mà molt llarga en una discoteca o al que insisteix, de forma agressiva, en un carreró fosc. A partir d’aquí ens caldrà reeducar els més joves per frenar aquestes conductes i per això, segurament, ens caldrà temps.