L’oratòria, una assignatura pendent dels nostres polítics?

Retrets. L’art de l’oratòria sempre s’exposa en una sessió parlamentària però hi ha dies que els analistes de discursos es deuen fregar els dits. Buscar les paraules precises, entonar-les amb la musicalitat adequada, usar el to de veu adient, fer un bon ús de la gesticulació i la mirada…. Tots aquests elements formen part del joc polític i, sobretot, de les interpel·lacions dins d’una cambra de representants. És bo que sigui així, que les idees flueixin, que s’intercanviïn posicions. Però ningú pot negar que també hi ha sessions més crispades que d’altres.

Tots sabíem que la setmana passada, últims dies de ple d’aquesta legislatura, hi hauria espectacle dins l’hemicicle però sempre hi ha alguna sorpresa. Passejar per les sales de passos perduts de la cambra segur que era una de les escenes més distretes, polítics i periodistes comentant els últims serrells abans de començar vacances. Bé, això de vacances és molt discutible? Amb l’horitzó d’unes eleccions i en plena precampanya electoral no farà vacances ni l’apuntador!

El compte enrere ja fa dies que ha començat. El 4 d’agost és l’últim dia que té el president de la Generalitat per convocar les eleccions del 27S. Uns comicis que, uns i altres, defineixen com transcendentals. Els sobiranistes perquè consideren que és el plebiscit que ens ha de dur a la independència, d’altres perquè asseguren que és la manera de posar punt i final a un camí sense rumb. A veure qui troba abans la casella de sortida perquè l’atzucac ja fa mesos que dura.

Però com deia, els retrets animaven, si es pot dir així, l’ambient al Parlament aquesta passada setmana. “Hooligans”, “ignorant”, “excloent”, “antidemocràtic”. Paraules per a tots els gustos i preferències polítiques. Però, senyors polítics, la millor improvisació és la que es té preparada, estudiada i ben articulada. Necessitem el mínim marge d’imprevisió, cal que trobem els mots adequats perquè és l’única manera de guanyar coherència i credibilitat política.

Una bona argumentació és un dels instruments imprescindibles per frenar la desconfiança i el descrèdit envers els nostres representants. Cada dia rebem molts inputs però només acabem recordant i assimilant un percentatge molt insignificant dels discursos i justificacions que escoltem. Per això, treballar l’oratòria en el seu sentit més ampli és una de les assignatures que potser hauria de perfilar la classe política. Esforceu-vos en aquest sentit perquè venen dos mesos intensos que caldrà arromangar-se, unir sinèrgies i fer aflorar molts raonaments. Però, alhora, heu d’aconseguir que els vostres missatges arribin a tots els públics, sense excepció ni cap tipus de manipulació. Queda molta feina per fer, només necessitem les ganes per executar-la correctament. Que ningú es despisti sinó ja serà massa tard.