Llibertat d’idees

A España ho tenen tan clar com a Korea del Nord.

Ningú no és perseguit per les seves idees.

Els tribunals espanyols i els seus jutges més conspicus són fervents defensors de tal principi.

Mai no seràs perseguit pels teus pensaments si els tens al cap i no els deixes sortir.

Si exposes les teves opinions, parlant o per escrit, ja et poden perseguir i, segons com, clavar-te a la presó.

Exemple pràctic: ets partidari de la República, entens que totes les persones són iguals i han de tenir les mateixes oportunitats, que ningú no pot ser rei, posem per cas, per mèrits de bragueta i menys encara si la família ha estat posada al capdavant de l’estat per un dictador genocida.

Tu ho creus així i ho penses i ho tens al cap i et calles. Perfecte, ningú no et farà res. Pots passar-te així la vida.

Ningú no és perseguit per les seves idees.

 Però, si un dia et conviden a un programa de ràdio o et demanen un article d’opinió o participes en una taula rodona i dius això mateix, llavors ja et poden acusar d’haver parlat malament de la monarquia, d’haver criticat el sistema i d’estar contra la Constitució i això, estimat company, és terrorisme.

Si t’agafa l’Audiència Nacional o algun dels seus sicaris, pots fer cap a la presó preventiva i estar-te tres o quatre anys tancat.

Però, com va dir el koreà del Nord, no t’han tancat per les teves idees, t’han tancat pels teus delictes perquè parlar malament de la corona, de l’estat o de la constitució és un delicte.

Ho vas captant, independentista?