L’estat de la qüestió

L’estat espanyol aprofitant la pandèmia, el coronavirus i l’ambient que s’ha generat, intenta per tots els mitjans, retallar les llibertats de la gent i controlar la població tant com sigui possible.

En nom de la salut, de la protecció i del benestar  s’està potenciant la recentralització de l’Estat, la supressió de les autonomies i l’anorreament del moviment independentista català.

Aquest és un dels objectius fonamentals de l’Estat espanyol: acabar amb l’independentisme català.

No ho han dit directament, però és evident que hi estan treballant. Han estat treballant sempre, però ara diràs que ho poden fer més tranquil·lament amb l’excusa aquesta de la malaltia i la unitat necessària per fer-li front.  Ens estan venent la idea que això de la independència ja ho podem deixar per més endavant, potser quan acabi tot plegat, que ara l’important és la salut, que d’això de la independència ja en parlarem. Ja tornarem a fer les taules de la negociació, sense presses.

Dissortadament, molta gent, també de la nostra, està caient en el parany aquest de: salut o independència,  salut i silenci.

Ells estan ara embolicats en una lluita ferotge per veure qui és el més merdós de tots: jutges, polítics, guàrdia civil, periodistes i tertulians estan competint per demostrar qui és el més miserable. Ho tenen difícil.

Se’n parla d’un cop d’estat que ha fracassat. Tampoc em sorprendria especialment.

No ens convé gens d’estar amb aquesta gent.  Haurem de fer alguna cosa.

S’accepten suggeriments.