L’espectacle que no para

Quan et pensaves que no es podria anar més enllà et sorprens i anem més enllà; et pensaves que no en vories de més grosses i les veus, et pensaves que la justícia espanyola manipuladora no podia mostrar més indignitat i veus que sí; vas creure que els partits espanyolistes catalans no podien ser més miserables i si que podien.
Tot plegat és un prodigi per aquestes contrades europees.
Diu que hi ha alguns països de l’Amèrica del Sud i de l’Africa negra que funcionen igual que Espanya. Potser sí.
Els espanyols li volen donar a tot el que fan un to seriós, èpic, però sempre acaben fent riure.
Al Sr. Borbó pare, diu que li han trobat un altre compte opac a Suïssa i la seva ex-amant li ha posat una denúncia per assetjador. El Gobierno més progre del món no vol investigar res
No em diràs que no sigui còmic.
Els del Tribunal de Cuentas també estan fent riure a mitja Europa. El govern més progre del món, tanmateix, s’encarregarà de minimitzar les acusacions i tot acabarà en no res. Alguna medalla que es repartiran.
El ridícul de la setmana, però, l’ha protagonitzat aquell incompetent del Casado, “màster man”. Si demostra que a les Illes es parlen quatre o cinc idiomes diferents, que no tenen res a veure ni entre ells ni amb el català, té el Nobel assegurat.
Tots plegats ens estan oferint un espectacle indigne i no sembla que la cosa hagi de millorar.
Hem de marxar tan aviat com sigui possible.
Ara tenim més de 3000 imputats, potser no caldrà esperar a ser-ne 30.000.
Va, marxem.