Les mascaretes del Koldo

Segons que sembla, durant la pandèmia van haver moments de confusió i desgavell, que ningú no sabia ben bé què estava passant.

Hi havia una urgència absoluta per fer les coses i els quatre aprofitats de sempre abusant de la confusió i la quantitat de diners que corrien de taula en taula, van maniobrar per enriquir-se.

Espanya ha estat tota la vida un país de xorissos i durant la pandèmia van veure una ocasió perfecta per robar. Se veu que ho tenien molt fàcil.

Ja havíem sabut d’alguns casos de lladres i aprofitats. Començant pel germà de la senyora de la fruita i un parell d’aristòcrates que van cobrar més de comissió que el que havia costat la compra. A aquestos no els va passar res per allò del Vivaspaña “que no hemos dado entre todos”.

Un tipus que es deia Casado va voler dir alguna cosa i des de llavors no se sap ni on para. Igual fa classes de dret en alguna universitat del P.P.

Ara un tal Koldo que se veu que havia estat porter de puticlub i era la mà dreta d’un senyor ministre socialista diu que també es va dedicar a robar. Amb ell, no cal dir, una colla d’altres personatges amics de les mariscades. .

El PP sempre atent a la jugada ha decidit saltar a la jugular del Sànchez i han començat a demanar dimissions a tort i a dret i s’han trobat, oh sorpresa, que en el seu popular partit hi tenen una selecta colla de comissionistes que també haurien de dimitir.

Es difícil saber què podem fer en una semblant situació.

Esmolar ben bé les eines? Podria ser una alternativa, si val la metàfora.