Les dones de la nostra vida

El feminisme va més enllà de les proclames, els discursos i les banderes. Més enllà del 8 de març i del 25 de novembre. Però evidenment, cal aprofitar els altaveus que ens donen aquestes dates per ocupar tots els espais i denunciar les injustícies i les violències masclistes que ens oprimeixen i violenten, sinó algú altre omplirà aquest espai. Però més enllà d’aquestes dates cal que prenem una veritable consciència feminista, com a eina que ens ha de permetre capgirar un sistema patriarcal que perpetua injustícies i desigualtats envers les dones.

Per totes les dones que han patit i pateixen discriminacions, per les assassinades, les supervivents i per les que han de néixer i créixer en aquest món, no podem permetre’ns deixar de lluitar pels drets de totes. Ho direm les vegades que faci falta, el masclisme ens discrimina, ens viola i ens assassina i cal combatre’l des de tots els espais, tots els dies de l’any, perquè està instaurat en tots els àmbits de la societat.

Però com sóc optimista de mena, avui també vull subratllar que el feminisme és l’eina esperançadora que ens ha de permetre construir un món més habitable i parlar de vida amb totes les lletres de la paraula. I per això, cal seguir incorporant aquesta consciència feminista arreu.

Arribar a prendre aquesta consciència és un camí que cal recórrer. És un camí ple de ràbia i frustracions, a vegades incòmode, perquè caldrà assumir les pròpies contradiccions i també prendre consciència dels privilegis envers altres dones. Però també és un camí ple de llum.

La llum de la generositat de les dones que han fet camí abans que nosaltres, les dones que comparteixen coneixements i experiències vitals, que un dia van contribuir a que d’altres ens poséssim les ulleres lila, a les dones de la nostra vida, gràcies.

Ser feminista no és una opció vital, és una necessitat. La necessitat d’exigir el nostre dret a viure amb tota la llibertat i dignitat. Cadascuna des del seu espai, amb les eines i recursos que tingui, teixint xarxes de sororitat, buscant noves aliances que ens permetin seguir transformant per aconseguir altres maneres de relacionar-nos i deixant les nostres ulleres lila a les que han de venir. Fins que totes visquem vides que siguin vivibles.

Helena Martínez i Siurana, Diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida i Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Torrefarrera