L’Audiència de Lleida condemna a 6 anys i 2 mesos de presó l’acusat d’abusar d’una veïna amb discapacitat a Balaguer

L’Audiència de Lleida ha condemnat a 6 anys i 2 mesos de presó l’acusat d’abusar sexualment d’una veïna amb discapacitat a Balaguer, entre el maig i l’abril de 2019. La Sala considera provat que l’home, de llavors 67 anys, aconseguia contactes sexuals amb la dona, de 27, a canvi de diners, aprofitant-se de la seva vulnerabilitat. Tot i que l’acusat va negar els fets al judici, la Sala dona credibilitat a la dona -que va explicar diversos episodis de tocaments i abusos sexuals- i també a les psicòlogues que van dir que la discapacitat era “evident” i que era “molt fàcil” acostar-se a ella i aprofitar-se’n. L’Audiència també imposa a l’home una ordre d’allunyament, llibertat vigilada durant 5 anys i que indemnitzi la víctima amb 6.000 euros.
Tot i que la Fiscalia demanava 8 anys i 9 mesos de presó per un delicte continuat d’abús sexual i 3 anys més per haver obtingut relacions sexuals amb una persona amb discapacitat a canvi de diners, finalment l’Audiència ha condemnat l’home a 3 anys i mig de presó per un delicte d’abús sexual en grau de temptativa i a 2 anys i 8 mesos de presó per corrupció d’una persona amb discapacitat a canvi de diners.

Durant el judici, l’acusat va reconèixer que la noia, filla d’un veí, havia anat a casa seva a vegades però va assegurar que només parlaven i prenien alguna cosa. “Jo vivia sol i estava content que em passés a veure”, va dir, però va negar haver-li ofert mai diners a canvi de sexe. En canvi, la dona va explicar que quan anava a casa seva, ell “tenia ganes de rotllo” i que li va dir que tenia discapacitat intel·lectual. L’home, en canvi, en la seva declaració va negar saber-ho. “No sabia que la noia tenia una discapacitat intel·lectual ni que estava incapacitada judicialment. Em semblava que estava dins la mitja”, va declarar.

La noia també va declarar que després de la primera trobada sexual, l’home li va donar diners i que ella va tornar a anar a casa seva diversos cops -tot i que no va poder precisar quants- precisament perquè li donava “refrescos i diners”. En aquest sentit, les psicòlogues van explicar que la noia, a causa de la seva discapacitat, no era capaç de preveure les conseqüències ni de modificar la conducta. “Ella només actuava amb un objectiu, pel que podia obtenir si feia alguna cosa i no era capaç de preveure situacions de risc”, van explicar.

A més, “jo no tenia ganes de fer això però no sabia dir que no. Ara m’estan ensenyant a aprendre a dir que no”, va afegir la noia, que des dels fets està internada en un centre. “És evident que és incapaç de donar el seu consentiment”, va concloure la fiscal.

Informa: ACN