L’aparador electoral

Quan arriben els temps de les eleccions, tot s’acaba convertint en un gran aparador. No hi ha cap declaració, ni cap silenci que no s’hagi d’entendre con electoral i tot, en definitiva, forma part del gran aparador que es mostra al públic.

La caverna, havent demostrat ja que PODEMOS és el braç polític d’ETA, amb connexions amb el bolivarisme veneçolà i encara amb alguna connexió, no molt clara, amb el jihad islàmic, ha començat a fer la campanya de Ciutadanos, entenent que si ha de caure el PP. caldrà que trobin un bon matalàs, un bon soci. Per això el silenciat Ribera apareix cada dia en dos o tres televisions i concedeix cada dia tres o quatre entrevistes exclusives.

L’altre argument que fan anar molt és el cas Pujol. No han pogut trobar la connexió  cas Pujol- Independentisme, però ho segueixen intentant cada dia i cada nit. No han perdut l’esperança de poder demostrar que tots els independentistes ens hem dedicat sistemàticament a robar el sofert poble espanyol, però ho acabaran demostrant.

El govern del PP sí que ha estat robant, està més que demostrat, però d’això no cal parlar.

Ja parlarà la justícia. Per això van canviant, detenint i jubilant jutges.

Se sap que quan al PP. no li van bé les coses, no canvien d’advocat, canvien de jutge.

D’un país tan merdós com Espanya, parlem del govern, no es pot esperar molt més.

Per això, quan omplen els aparadors del que tenen, quan mostren el que són, es veu ben clara l’oferta: una merdegada com una casa.

No hi ha molt més.