L’altra independència

De vegades ens perdem en el soroll que van fent uns i altres.

Ara mateix, entre les taules de diàleg derivades de l’amnistia, les bestieses del trifatxito i les intervencions d’alguns personatges il·lustres com el Mayor Oreja, l’impresentable Garcia-Castellón i la xerraire Ayuso, tenim el cap ple de paraules i de soroll.

Tenim la impressió que malgrat tot, alguna cosa va avançant i que costarà però ens en sortirem Els Cayetanos ja no són tan nombrosos com dies abans. Alguna cosa hem millorat. No està, però, gens fàcil.

Els espanyols tenen un exèrcit de morts de gana emmerdant l’ambient, sembla que estan tots ocupats en aquesta lluita de l’amnistia, la nova legislatura, la destrucció d’Espanya, el retorn d’ETA,  el Puigdemont fent els pressupostos del Gobierno de Madrid  i  el Feijoó flagel·lant-se en públic perquè ha guanyat les eleccions i no li fa cas ningú.

Hi ha, però, un altre exèrcit treballant a l’ombra que és molt més perillós. Són els que estan procurant que Catalunya no pugui ser independent. Estan treballant, per exemple, per tal que Catalunya depengui energèticament de l’Aragó, és a dir d’Espanya.

Cada dia és més pròxima la pèrdua de la nostra sobirania energètica. Hi ha moviments ecologistes en contra, no cal dir, però sense el recolzament decidit de tot el poble, de tots nosaltres, difícilment ens en podrem sortir.

En el resum: seguim vigilant atentament el procés, però no perdem de vista la llum i l’aigua.  Sense independència energètica no hi ha independència.