Se sap que és important tenir un enemic. Sempre se’l pot fer responsable de tots els mals. Si més no, val per desviar l’atenció que ja és molt. El govern espanyol és un especialista en el tema de l’enemic. Sempre que passa alguna cosa de la que el govern espanyol no vol parlar o no vol que se’n parli, surt el tema de Gibraltar. Alternativament el terrorisme, ETA i les seves víctimes. Sempre surten. Són temes recurrents. Ja ens tenen acostumats. Actualment, però, el papu del govern espanyol, la causa de tots els mals, l’enemic a batre és el procés independentista català. Un tipus tan lamentable com el Fernàndez Diaz pot fer textualment el que li surt del “barret” perquè està bé, necessàriament bé. Vivajpaña i endavant. “Nos hemos cargado la sanidad pública catalana” I què? No passa res. Vivajpaña i endavant. Total, era contra Catalunya que estaven treballant. Un corrupte ha jurat el càrrec de president del govern espanyol amb l’abstenció d’un partit històric que ara va i no sap si és de dretes o d’esquerres, i què? No passa res, Vivajpaña i tal dia farà un any. Ni se’n parla tampoc. El tema de conversa, el perill, per a sorpresa de mortals, és el Gabriel Rufian un diputat que els ha dit als socialistes que són uns traïdors per haver fet exactament el contrari del que havien dit que farien. Ara el massacren i ja li va bé al govern perquè mentre la caverna el va insultant, no se’n parla del PSOE ni del corrupte aquest que torna a ser president. La tècnica de l’enemic.