La prova del mirall

Han passat 5 anys  dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i ens volen fer creure que està tot aclarit.

Es van fer uns actes de recordatori a la Rambla de Barcelona i la cosa va acabar amb crits, insults i corredisses, com és ja habitual .

 Les víctimes dels atemptats i les seves famílies, que fins ara les han fetes passar amb cançons i llenya del bosc, s’han sentit, una vegada més, utilitzades en uns actes que no se sap ben bé quina intenció final tenien perquè l’Estat ja els ha dit que no té previst investigar els fets. Ho donen per fet i acabat.  Un exemple d’eficiència.

Han tornat a dir  que l’Estat espanyol, la gran claveguera, no és responsable de res, ni tan sols de l’imam que tenien a sou i que el nacionalisme català és la font de totes les desgràcies.

La caverna ha tornat a utilitzar el cas per tal de fer la seva propaganda sobre la unitat de la pàtria i de com l’independentisme  és una tenebrosa secta de perverses intencions.

Els nostres, tanmateix, també hi participaven. A la vista d’espectacles com aquest, és veritat que ens quedem moltes vegades sense saber ben bé com reaccionar perquè potser sí que estem en mans de psicòpates, però potser sí que els psicòpates de l’altre costat de la taula de diàleg són encara més perillosos.

Tenim molt mala peça al teler.

No ens queda més alternativa que el mirall de casa i la pròpia consciència.

Et mires atentament al mirall de casa i si creus que la persona que hi apareix està fent prou dignament el que ha de fer,  endavant.

No tenim molta més opció.

Salut i república.