La protecció dels cultius contra les pedregades

Xarxes anti-pedra, assegurances i iodur de plata, a debat.

El camp català està en ple debat després d’un estiu atípic pel que fa al nombre de pedregades i després de conèixer la intenció del ministeri de reduir les ajudes públiques a les assegurances agràries. Les assegurances de mínims, les malles antipedra o el iodur de plata són algunes de les opcions que estan damunt la taula per a intentar protegir de la millor manera el sector.

Les tempestes acompanyades de calamarsa i pedra que aquest juliol han caigut a diferents punts de Catalunya han afectat prop de 17.000 hectàrees de cultius assegurats. Segons l’informe de la companyia estatal d’assegurances agrícoles, Agroseguro, només al juliol amb més de 260.000 hectàrees afectades per la pedra al conjunt de l’Estat, es triplica la mitjana dels darrers 15 anys en aquest mes. Les indemnitzacions previstes superen els 6 milions d’euros a Catalunya. Lleida és la demarcació que s’ha vist més afectada al país sobretot a la fruita, el cereal, el blat de moro, la vinya i l’olivera.

El camp català es troba en una situació de debat ja que davant del risc de perdre les collites per les pedregades, i després de l’anunci de la reducció de les subvencions públiques a les assegurances agrícoles, els pagesos haurien d’assumir-ne una quota més elevada.

El Departament d’Agricultura, davant d’aquesta situació i després de les pedregades d’aquest estiu, ha demanat al ministeri que no retalli en ajuts a les assegurances públiques, i aposta sobretot per les xarxes o malles antipedra, com a mètode per salvaguardar la fruita, tot i que només el 4 per cent del sector en disposa. Tot i el seu elevat cost, 15.000 euros per hectàres,alguns pagesos opten per instal·lar la xarxa antipedra.

Davant la situació, creixen les pressions de les organitzacions agràries per a utilitzar cremadors de iodurs de plata per combatre la pedra. Aquesta opció crea diferents opinions entre pagesos de secà i regadiu i entre els ambientalistes. Des del Departament no s’hi oposen però abans volen un debat científic sobre els seus efectes.