La paràbola del viatge

In illo tempore hi havia tres individus que volien fer un viatge. L’un, però, volia anar a Bilbao, l’altre a Saragossa i l’altre a Almeria. Van discutir llargament i mai no es posaren d’acord  per anar-hi junts. Cadascú estava enrocat en la seva determinació i no fou possible.  No es va fer el viatge.

Al mateix poble, guarda el cas, hi havia uns altres tres que volien fer un viatge i tots tres volien anar a Pamplona. Va que és una metàfora i el nom del poble no és pertinent, però ja ho tenen això les paràboles.

Un d’ells volia fer un viatge unitari i volia que tots tres anessin amb el seu cotxe, que ell era un bon conductor i que coneixia el camí.

L’altre va dir que no, que ell volia anar amb el seu cotxe per si li convenia fer una parada pel camí, que el paisatge era molt bonic i que no se sap mai.

El tercer va dir que posats a fer podien agafar un taxi que els sortiria més barat. “Un autocar” va dir encara, “perquè així podria venir molta més gent i segons com encara podrem fer un dinar de germanor a un restaurant que conec que ho fan molt bé i bé de preu”.

“No, millor amb el meu cotxe, i si voleu no el porto jo, si voleu vaig de copilot o em poso al seient del darrere, que m’és igual”.

“Quedem a Pamplona, a la porta del Teatre Gayarre a les 12 del matí del dia 24?”

“Home, sí, i tant, això sí.” “No se’n parli més”.

I així fou. Si l’anada va ser unitària o si van anar per separat, tampoc no sembla pertinent.

Van arribar perfectament tots tres a Pamplona.

I en això estem.