La Muralla emiral de Balaguer segueix revelant informació sobre el passat de la ciutat

La ciutat andalusina de Balaguer va evolucionar al segle IX, ampliant la seva superfície des del Pla d’Almatà cap al barri del Firal i l’actual centre històric. Per aquest motiu, a la zona del Firal propera al cementiri vell hi ha muralla d’època andalusina que tancava la ciutat, la qual actualment es trobava en un estat de degradació important.

El tram que quedava a la vista mostrava la part externa de la muralla, però per la part interna no era visible. En aquest sentit i juntament als usos que se li estava donant es va decidir des del Museu de la Noguera i la Paeria que calia iniciar les tasques de recuperació i conservació, i gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya es va poder començar el projecte d’excavació.

Fins ara s’ha realitzat cinc sondejos, a partir dels quals s’ha pogut constatar la presència de la muralla emiral, feta amb carreus disposats al llarg i al través, amb un mètode de construcció molt semblant al que es troba a la cara nord del Castell Formós o a les muralles de Lleida, i per tant que es pot datar amb exactitud. El que no s’esperava l’equip tècnic del museu era trobar la muralla emiral adossada a la muralla del segle XIV, la qual és molt més alta i construïda amb maçoneria de carreus i argamassa, i encofrada. Per tant, a partir d’aquesta troballa es creu que al segle XIV s’adossa la muralla a la construcció preexistent.

D’altra banda, els resultats obtinguts a la zona nord de l’excavació indiquen que a inicis del segle XV hi hauria hagut un impacte molt fort en l’estructura defensiva, el qual coincideix temporalment amb el setge de Ferran d’Antequera. Les tropes van entrar a la ciutat per aquella zona, amb l’objectiu de plantar-hi l’artilleria i des d’allà poder atacar el Castell Formós, que està a poca distància d’aquest emplaçament, i que per tant podria indicar que l’esvoranc és d’aquest moment. Precisament, també s’ha vist que l’esvoranc va ser reomplert amb projectils del setge contra el Comtat d’Urgell, i per tant es pot saber de quin moment és aquesta reparació de la muralla.

D’altra banda, a la zona sud de l’excavació van sorgint restes d’urbanisme amb restes de ceràmica, i que per tant indiquen que hi havia cases. Tot i que per ara no estan datades, es creu possible que aquestes construccions siguin anteriors a la muralla baix medieval, i més tenint en compte la proximitat del portal d’Albesa.

Pel que fa a l’estat actual de l’excavació, s’han acabat els sondejos i després de mantenir converses amb el Departament de Cultura de la Generalitat i seguint les seves recomanacions tècniques, s’ha optat per dur a terme l’excavació completa de la zona, degut a la complexitat de les restes que estan apareixent.