La llei i la justícia

No caldran gaires esforços per demostrar que la llei i la justícia no van necessàriament unides.

Tot sovint, els partidaris de què res no vagi endavant van repetint la consigna: “la llei, la llei, el respecte a la llei”. Es un mantra. Potser es pensen que a còpia de repetir-ho ens ho acabarem creient.

Vaig llegir fa molts anys que “la llei és un invent dels poderosos per assegurar-se el poder”.

Em sembla que és absolutament cert.

Segons quin govern i segons quin règim, ho demostren tan clarament que fa vergonya. El poble no té ni accés a les més elementals formes de justícia. Altres països, com que oficialment són democràtics, ho tenen un pèl més difícil perquè han de dissimular una mica i s’han d’inventar, i renovar, Tribunals Constitucionals que vagin fent les lleis que interessen a les oligarquies del país i als sicaris que tenen instal·lats als partits polítics i al govern.

Primer fan la llei que prohibeix la generació i el consum d’energia que no sigui la que ells ens venen, i si protestes et responen amb allò del compliment de la llei. Si protestes molt et poden aplicar una altra llei i posar-te una multa o fer cap a la presó. Es la llei, diuen.

Poden fer que el President de la Generalitat hagi de passar per un judici i si convé, quedar inhabilitat. Si avui no es pot, ja faran una llei que ho contempli. Es la seva llei. Ells són la llei.

I encara hi ha esclaus que els riuen les gràcies i els tornaran a votar.

Fan més vergonya els esclaus que els poderosos, ja t’ho diré.