La investigació de les restes dels comtes d’Urgell confirmen els quatre individus esperats

Avui la investigadora Núria Armentano del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, i el director del monestir de les Avellanes, Robert Porta, han informat en roda de premsa que les restes exhumades podrien correspondre als comtes d’Urgell.

D’acord amb l’estudi, les restes procedents de les dues arquetes analitzades corresponen a quatre individus adults amb un alt grau de conservació, amb un índex de preservació esquelètica és superior al 85%.

Els esquelets corresponen a tres individus de sexe masculí i un de sexe femení. L’estimació de l’edat situa tres dels individus en l’edat adulta jove, entre 30 i 40 anys, i un en l’edat adulta avançada, entre 55 i 65 anys. Aquest darrer correspon a un dels individus masculins. En els tres casos masculins, la talla estimada supera els 1,80 m.

El perfil biològic resultant d’edats i sexes és compatible amb el que es coneix documentalment sobre els comtes d’Urgell Àlvar I, Cecília de Foix, Àlvar II i Ermengol X.

En aquest sentit, un dels esquelets masculins d’edat avançada presenta alteracions òssies als extrems dels ossos llargs, amb porositat i engruiximent de la capa externa, amb el que s’anomena periostosi, compatibles amb una osteoartropatia hipertròfica, sovint vinculada a patologies pulmonars cròniques. Les fonts històriques indiquen que tant Àlvar I com Ermengol X podrien haver estat afectats per tisis.

Un altre dels esquelets masculins, d’edat adulta jove, presenta nombroses marques incises en diversos punts de l’esquelet, compatibles amb maniobres de descarnament i desarticulació practicades en os fresc. Aquestes evidències podrien estar relacionades amb la pràctica medieval documentada de transport de cadàvers. Segons les fonts, Àlvar II va morir a Sicília durant les campanyes d’expansió de la Corona catalanoaragonesa a la Mediterrània.

A més de les restes gairebé completes d’aquests quatre individus, el dipòsit ha proporcionat altres ossos i fragments ossis parcials corresponents a altres esquelets. Aquest conjunt addicional reflecteix la complexa història del dipòsit funerari, que segons fonts documentals, hauria estat alterat en diverses ocasions des del segle XVIII, amb manipulacions i trasllats que podrien haver afectat la disposició i estat original dels cossos.

La presència de fragments de fusta i de làmines de zinc localitzats al dipòsit entre les restes òssies és coherent amb les fonts del segle XX que assenyalen que, en un moment determinat, les restes dels comtes van ser traslladades i guardades en una caixa moderna, arran de la venda dels sarcòfags originals.

En conjunt, els perfils biològics corresponents a tres homes de talla alta, dos de joves i un d’edat més avançada, i una dona adulta jove, juntament amb les lesions compatibles amb periostosi i les marques incises detectades, aporten indicis osteològics rellevants que permeten associar aquestes restes esquelètiques als membres de la casa comtal d’Urgell.

Núria Armentano remarca que la investigació antropològica continua oberta, i tant els estudis paleopatològics com el buidatge documental es troben encara en curs.

Així, les properes fases de recerca del projecte inclouran l’anàlisi detallada de les lesions incises i paleopatològiques; la datació radiocarbònica dels quatre esquelet; l’estudi genètic per determinar el grau de parentiu entre els individus; l’estudi radiològic per identificar patologies específiques; i l’anàlisi genètica per detectar la presència de Mycobacterium tuberculosis.

A més, entre les restes s’han identificat alguns fragments de teixit tèxtil, els quals seran objecte d’anàlisi especialitzada.

Des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de Suport Territorial de la Noguera i el Monestir de les Avellanes es mostren molt satisfets perquè el primer objectiu que era identificar els comtes s’ha pogut realitzar, i això obre portes a estudiar més a fons la vida de la nissaga d’Urgell, a més d’aprofundir en l’estudi de l’Edat Mitjana de la corona catalanoaragonesa.

Igualment, l’estudi ha obert noves vies de recerca que no s’esperaven, com el tractament post mortem que es realitzava dels cossos quan eren lluny de casa, i que afectaven a les classes nobles i que aquí no estaven documentades prèviament.

---

Informa: Gerard Díaz Tribó