La claveguera

Ho he dit en alguna altra ocasió però lo fotut de la claveguera, no és la quantitat de merda que remenem diàriament sinó la indiferència que acaba provocant.

Tenim molt clar quins polítics i quins periodistes formen part de la Claveguera. Ho sabem i no passa absolutament res.

Algú podrà dir que això passa a España perquè és un país corrupte des de la seva fundació, i segur que té una bona part de raó.

Hi ha un periodista patriòtic que  participa en una campanya de desprestigi contra el Pablo Iglèsias. I què? Què ha passat? No res, segueix fent el seu programa diari i donant lliçons d’ètica professional.

I la Sànchez Camacho? Està a la presó? No, que va. Ni molt menys. Es ni més ni menys que senadora del Senado espanyol.  Vivaspaña i anar fent.

No faré una llista però certament n’hi ha un fart.

La tàctica de l’inefable Mariano Rajoy, de fer-se el despistat  i procurar que la gent se n’oblidi, sembla que està funcionant perfectament. Una notícia tapa l’anterior i un àudio del Villarejo anul·la el precedent, i amb el temps, resulta que no passa res.

El catalangate ha quedat oblidat a canvi d’una taula de diàleg que diu que es celebrarà abans de l’estiu. Si no es celebra no passarà res, perquè apujaran  la llum o algun jutge en una rampellada patriòtica,  tancarà a la presó uns quants CDRs, i tampoc no passarà res perquè hi haurà més morts a Melilla i el Villarejo farà públic un altre àudio mega espanyol.

Una claveguera en plena ebullició i no passa res..

Potser sí que només quedem nosaltres protestant.

Salut i república.