A Catalunya no tenim govern, ni ganes tampoc, i no passa res. A España tampoc no tenen govern, ni sembla que ho puguin solucionar pròximament i tampoc no passarà res. A Bèlgica van estar un any i mig sense govern i ben bé que els va anar. No va morir ningú per això.
Els espanyols com que són una mica més patètics, faran grans crides a la concòrdia nacional, a l’Impèrio español, les taules del Sinaí, més conegudes com Sagrada Constitución, i anar fent.
El noi aquell de la tele ja ha dit que firmarà el que sigui per tal de tocar cadira.
A Catalunya no sé què està passant, francament. Aquells que tenien tanta pressa per proclamar la independència ara sembla que no en tenen gaire, que no en tenen gens. Potser és la meva errònia percepció de la realitat. És molt possible.
De cara al nou any potser sí que cal un cert distanciament. Separem les pedres del fetge. Calma sobretot.
Ara que he deixat de fumar, em concentraré en l’anglès i el gimnàs.
T’ho recomano vivament. Almenys els primers 15 dies.
Ja sigui per resguardar-se de la calor, per llegir el diari, per passar la tarda…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
Era al voltant de les set de la tarda que una columna de fum tapava…
Térmens va estrenar el passat 22 de juny la nova seu de la llar de…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
Les arts plàstiques, el teatre, la dansa i les arts del moviment tornen a ser…
Aquest lloc web utilitza cookies.