Justícia espanyola

Aquesta setmana ha estat especialment moguda en l’apartat de la justícia.

Els Tribunals Suprems i el Partido Judicial s’han tornat a cobrir de glòria.

Han estat capaços d’emetre una sentència condemnatòria abans d’haver documentat  la pròpia sentència.

Això és condemnar algú abans d’aclarir per què se’l condemna.  Molt propi de les monarquies bananeres.  No molt més.

Per acabar-ho d’adobar i posar-nos a favor de la justícia espanyola, ens faltava el judici a la família Pujol.

Aquest judici també passarà a la història universal de la infàmia.

Es possible, tot i que la policia no ho ha pogut demostrar, que la família del Pujol es va enriquir de manera il·legal. El judici però,  està dirigit sobretot contra el pare i la seva obra. Es un judici polític com és ben sabut.

El judici tracta, sobretot, de ridiculitzar Jordi Pujol i el catalanisme, de pas.

Els advocats defensors ja han dit que, després de deu anys, la policia no ha estat capaç de trobar cap prova concreta contra l’actuació de Jordi Pujol.

Nosaltres sabem que no ha estat un polític corrupte dels habituals. No va posar mai la mà a la caixa.

La justícia espanyola però, no vol aclarir el que va passar, per això porten deu anys de retard.

I la caverna s’ha encarregat d’embrutar el nom de Jordi Pujol més enllà del que és habitual.

I el volen jutjar sabent que no està en condicions. Ho volen presentar com la prova del fracàs del catalanisme.

I després vindrà el Marchena amb els seus llibrets autolaudatoris.

Justícia espanyola etc. Caldria posar terra pel mig.