El pes de la majoria

Les cares a la seu d’ERC de Balaguer reflectien aquella sensació d’incredulitat i entusiasme a la vegada. Sentiments que se superposaven en una formació que fa dos mandats tot just tenia 2 regidors i que en els últims vuit anys s’ha guanyat amb escreix la confiança dels balaguerins. Serà la primera vegada que una candidatura assegui 9 regidors al Ple que li permetran governar amb majoria absoluta. Però hauran de ser cautelosos si no volen que aquesta proesa s’acabi convertint en l’espasa de Dàmocles.

L’aclaparadora victòria dóna a ERC màniga ampla per poder fer i desfer amb llibertat durant els pròxims 4 anys. Un premi a la feina feta durant un mandat en el qual ERC s’ha hagut d’asseure a parlar amb tothom. La ruptura amb el PSC i les dificultats per segellar acords va acabar condicionant el final de la legislatura, però ara el partit de Jordi Ignasi Vidal podrà aprovar pressupostos, modificacions de crèdit i normatives sense necessitat de pactar amb ningú. La ciutadania ha atorgat a Vidal un govern de carta blanca, que podrà tirar pel dret però que, al mateix temps, no tindrà excuses per avançar en la feina de ciutat i que també haurà d’assumir (si cal) els seus propis errors, sense escudar-se en la resta de partits. Un poder total que, més que mai, comportarà una gran responsabilitat i que l’equip de Vidal haurà de gestionar amb cautela i honestedat durant els pròxims quatre anys.

A qui més ha passat factura la victòria d’ERC ha estat a Junts per Balaguer. El partit de Josep Maria Roigé tornarà a encapçalar l’oposició, però aquest cop amb les mans lligades per poder bloquejar pressupostos o impulsar mesures que no tinguin el suport dels republicans. Les urnes han assegut al racó de pensar al que va ser el gestor dels anys més delicats del consistori durant la crisi econòmica, però que no ha estat capaç de generar prou empatia per recuperar la confiança de la gent. Els post-convergents no han fet una mala campanya, però potser han reaccionat tard a l’hora de tornar a treballar-se la confiança dels balaguerins i, quan han començat la campanya, l’equip d’ERC ja havia seduït a la gent amb el treball diari del govern.

Per la seva banda el PSC repeteix uns resultats que l’any 2015 li van servir per tenir la clau de la governabilitat però que en aquest mandat seran merament simbòlics. La victòria d’ERC també castiga de retruc a la CUP que tot i calcar els resultats anteriors, perden un regidor.

La dreta espanyola queda desterrada. Aquells del 155 que han centrat la seva campanya en atacar murals i patrimoni històric no tindran cadira a l’Ajuntament de Balaguer. El daltabaix més significatiu el pateix Ciutadans, que perd més de la meitat dels vots que va obtenir el 2015, passant de 539 a 252. Els votants que fa quatre anys van veure en l’Albert López una candidatura sòlida i preparada, no han confiat aquest cop en Pepi Martínez, que ha fet aigües en els debats municipals. Per la seva banda el PP es torna a quedar sense representació i haurà de tornar a veure els toros des de darrere de la barrera. Finalment la irrupció de Vox, també ha estat irrisòria (un 0,84% dels vots) després de tot el soroll que va generar la renúncia presentada per dos dels seus candidats que la JEZ va acabar obligant a concórrer a les llistes per imperatiu legal. A la seu de la formació d’ultra dreta, no sonarà aquest cop el ‘Wearethechampions’.