La incidència de Vox a la Noguera

Els vots de les eleccions generals acostuma a diferir de les municipals, on les persones que composen les llistes i els seus alcaldables tenen un pes més significatiu que les mateixes sigles. Ara bé, tenint en compte que l’objectiu amb el que va nàixer Vox tenia una vessant clarament ultranacionalista, dubto que pugui arribar a diferir gaire dels vots que ha esgarrapat als comicis al Congrés.Tot i això, poso en quarantena un pronòstic que augura la força que podria tenir a la Noguera. Però, el partit d’extrema dreta podria aconseguir un regidor a Balaguer?

La resposta és que no. Amb 163 vots (un 2,11% del total) el partit que a Balaguer encapçala Juan Jose FernandezFernandez no aconseguiria representació al consistori en unes eleccions municipals. En el global de la Noguera la seva influència no ha estat millor. Només en dos dels 27 municipis ha aconseguit un 3% dels vots, un força que continuaria sent insuficient per tenir incidència en l’activitat política. L’únic focus que podria ser més susceptible de l’entrada de l’extrema dreta és a Vallfogona de Balaguer, un feu tradicional del votant del Partit Popular, i on Vox va obtenir 34 vots, sent el segon municipi amb més vots de la comarca, més dels que la formació va aconseguir en altres zones més poblades com Ponts o Artesa de Segre.

Però la situació no és nova. Balaguer ja va viure una curiosa campanya electoral al 2011 amb la candidatura de Plataforma per Catalunya, que es presentava per primer cop a la ciutat, i el salt de Joan Porta (El Gitano de Balaguer) que també es va postular com alcaldable. El rebombori i l’expectació que es va generar aquell any davant la possibilitat de que aquestes forces entressin al nou ajuntament va quedar en res l’endemà de les eleccions. Ni la llista del Gitano de Balaguer amb 185 vots, ni la de PxC amb 177 van aconseguir representació. Aquell mateix any també s’hi sumava la CUP que va obtenir gairebé 240 vots, també insuficients per obtenir un regidor.  Els tres partits es van quedar fora de l’arc municipal, tot i que cadascun d’ells va mobilitzar més votants dels que ho va fer el 28 d’abril el partit de Santiago Abascal a Balaguer.

El que ens marca la tendència d’aquestes últimes eleccions és que la dreta espanyolista s’ha anat dissolent i transformant a Balaguer. Els votants tradicionals del Partit Popular s’han anat esfumant mentre que la irrupció de Ciutadans al 2015 només li va valer un regidor que va acabar estripant el carnet a mig mandat. Segons aquests mateixos resultats de les eleccions al Congrés, Ciutadans mantindria el seu regidor mentre que el Partit Popular podria recuperar-lo. Però en cap cas aquests partits podrien arribar a tenir una força decisiva per marcar l’agenda política de la ciutat. En menys d’un mes ho sabrem.