Guerra bruta

Segons els manuals, la guerra bruta es caracteritza per la sistematització de  l’insult, les amenaces, les enquestes manipulades, el control i pagament de premsa i televisió, la promoció de personatges més o menys mediàtics  i la utilització partidista de les estructures de l’estat.

No sé si es pot fer un resum més exacte de l’actual política del govern espanyol. Em sembla que no.

El Fernàndez Díaz, assessorat pel Moragas, un dels personatges més tèrbols del govern, és el mamporrero major del regne. S’hi ha posat fins als genolls en la merdegada.

La utilització de la Guardia Civil, la filtració de documents, la filmació dels registres, amb la convocatòria prèvia de totes les televisions amigues, i la difusió reiterada de la notícia, són una prova evident.

Faltava la grollera manipulació del Tribunal Constitucional tramitant per urgència una llei pensada per a castigar el president Mas.

Ja ho sabíem que el Constitucional és un tribunal de titelles desprestigiat a tot el món conegut, potser no cal ni recordar que el seu president és un reconegut militant del P.P. però tampoc no calia ridiculitzar-los tant.

El problema és que a Espanya no tenen ningú capaç de liderar un moviment d’acció, ni de pensament, contra el procés independentista català.

No tenen un Cameron capaç de fer una proposta concreta als catalans., un argument convincent.

Potser és que no han pogut trobar ni proposta ni argument. Cal entendre, doncs, que la guerra bruta anirà en augment.

Encara en veurem de més grosses.

Calma sobretot.